http://mrmacguffin.blogspot.com/

dilluns, 1 de maig del 2017

Juny 2009

JUNY 2009

CORRELACIÓ VERBAL Oració condicional connector si
plusquamperfet --------------- condicional
                                             
Un dels usos que té el condicional perfet és expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable. Apareix en les oracions condicionals i en les oracions concessives (aquelles que indiquen una oposició respecte del que es diu a l'oració principal). Hi ha d'anar sempre en l'oració principal (o segona part) d'aquestes oracions. Per exemple:
Si haguéreu vingut a la festa, t'haurien (o t'hagueren) convidat a una beguda. (condicional)
Només que haguera vingut a l'acte, ja hauria (o haguera) estat content. (condicional)
Encara que hagueres vingut, no hauríem (o haguérem) pogut estar per tu. (concessiva)
Ni que l'hagueren obligat, mai no ho hauria (o haguera) fet. (concessiva)
En aquesta mena d'oracions l'ús del plusquamperfet de subjuntiu en comptes del condicional perfet no és correcte. Així doncs, no s'ha de dir:
Si hagueres vingut a la festa, t'hagueren convidat a una beguda.

INFINITIU Destacar que... recorda que ... A destacar...
no és correcte fer servir l'infinitiu directament, sense cap altre verb davant, per introduir una frase o per afegir una darrera idea a les que ja s'havien expressat. Cal anteposar-hi un altre verb, en forma personal o impersonal, segons el context. Així doncs, no és correcte dir:
Respecte d'aquesta qüestió ja debatuda, recordar només que és imprescindible portar un bon equipament
sinó que s'ha de dir:
Respecte d'aquesta qüestió ja debatuda, cal recordar / vull recordar / hem de recordar / recordem només que és imprescindible portar un bon equipament.
També és impropi del català anteposar a un infinitiu la preposició a en alguns verbs, com ara destacar o remarcar per introduir una frase. Per exemple, no és correcte dir:
A destacar el bon paper que avui han fet els jugadors més joves
sinó que s'ha de dir:
Cal destacar / Convé destacar / Volem destacar / És important destacar el bon paper que avui han fet els jugadors més joves.

DONAR O FER
Cal dir...

Els caragols em donen fàstic.Els caragols em fan fàstic.
Li dona ràbia oblidar-se de les coses.Li fa ràbia oblidar-se de les coses.
Sempre em dona molta vergonya que em caiguin les coses davant d'ell.Sempre em fa molta vergonya que em caiguin les coses davant d'ell.
Van donar un salt enrere.Van fer un salt enrere.
Va donar un pas endavant.Va fer un pas endavant.
Es van donar una abraçada.Es van fer una abraçada.
Ahir van donar aquella pel·lícula tan bona.Ahir van fer aquella pel·lícula tan bona.
Dona goig aquesta coca de Sant Joan!Fa goig aquesta coca de Sant Joan!
M'ha donat molta pena com ha acabat aquest gat.M'ha fet molta pena com ha acabat aquest gat.

Hi ha expressions que es poden utilitzar tant amb el verb donar com amb el verb fer sense que hi hagi cap diferència de significat. Per exemple:

donar i fer escac al rei: 'l'adversari en una partida d'escacs, posar una peça en una casella des d'on pot matar el rei en una sola jugada'
donar i fer gelosia: 'enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres'
donar
i fer ombra: 'enfosquir els mèrits, la fama, etc., d'algú, amb els propis'
donar i fer mostra o mostres: 'mostrar, ostentar'



*això dóna que pensar s'ha de dir això fa pensar
altres exemple: el genoll em fa molèsties;

PARTICIPIS
Proveir: proveït-proveïda


acomplert i acomplit 
Els verbs acomplir, complir, establir, oferir, omplir, preestablir, reblir, restablir, sofrir i suplir admeten doble forma de participi:

acomplert, acomplerta, acomplerts, acomplertes
acomplit, acomplida, acomplits, acomplides

complert
, complerta, complerts, complertes
complit, complida, complits, complides

establert
, establerta, establerts, establertes
establit, establida, establits, establides
ofert, oferta, oferts, ofertes
oferit, oferida, oferits, oferides

omplert, omplerta, omplerts, omplertes
omplit, omplida, omplits, omplides

preestablert, preestablerta, preestablerts, preestablertes
preestablit, preestablida, preestablits, preestablides
reblert, reblerta, reblerts, reblertes
reblit, reblida, reblits, reblides

restablert, restablerta, restablerts, restablertes
restablit, restablida, restablits, restablides
sofert, soferta, soferts, sofertes
sofrit, sofrida, sofrits, sofrides
suplert, suplerta, suplerts, suplertes
suplit, suplida, suplits, suplides

VERBS TRANSITIUS
impressionar
v. tr. [LC] Produir una impressió en l'ànim (d'algú). La vista d'aquella desgràcia el va impressionar fortament. No res l'impressiona. Em va impressionar favorablement.
intr. pron. [LC] Em vaig impressionar molt davant d'aquella desgràcia.

VERB PRETENDRE
conjugació

VERB CONDUIR

VERB COMETRE

VERB CONTRADIR

VERB PODER

PERIFRASIS GERUNDI portar vivint

IMPERATIU. negatiu








dilluns, 24 d’abril del 2017

Preparació del curs Valencià superior C2

PLANIFICACIÓ PRIMERA SESSIÓ
Primer: dos aspectes del títol C2 o Superior de Valencià.
Europa s'ha posat d'acord pel que fa a la certificació i ensenyament de llengües i ha elaborat un document que s'anomena MECR el qual estableix quins són els nivells i els objectius i continguts que hauran d'aplicar totes les institucions que ensenyen o acrediten llengua.
A partir del MECR tenim una denominació nova:
ANTERIOR                                           ARA
Orals                                                 A2 (Bàsic))
Elemental                                         B1 (Elemental)
----                                                    B2 (Intermedi)                                          
Mitjà                                                 C1 (Suficiència)
Superior                                            C2 (Superior)

OBJECTIUS

Oferir formació sobre aspectes morfosintàctics, ortogràfics i lèxics de nivell.
Facilitar la preparació de la prova de nivell Superior de la JQCV.

CONTINGUTS
Hem seleccionat estos continguts perquè considerem que podrien arribar a ser complexos
- Gènere i nombre
- Accentuació
- Verbs
- Preposicions
- Pronoms
- Conjuncions
- Adverbis
- Sinonímia i doblets lèxics

DURADA DEL CURS I ESTRUCTURADA

8 Setmanes
Dedicació setmanal: 4 hores

METODOLOGIA

CONTINGUTS
- 16 Unitats amb exercicis autocorrectius a través de la Comunitat d'Aprenentatge

INFORMACIÓ GRAMATICAL

AVALUACIÓ

FÒRUM DE DEBAT I DE DUBTES PER CADA UNITAT, espai d'intercani i comunicació entre tot l'alumnat.

EINES DE COMUNICACIÓ
Tauler d'Anuncis ( professora i alumnat)
Fòrum general de tot el curs (alumnes-alumnes-professora)
Carpeta de documentació



Us desitgem que us siga ben profitós. ENDAVANT!







Feliç dia

diumenge, 23 d’abril del 2017

ASPECTES TEÒRICS DEL VERB

Accentuació

1. La forma feu pot ser bé del present d'indicatiu, bé de l'imperatiu; per contra, la forma féu pertany al passat simple, i és, per tant, sinònim de vau fer.

2.Atenció amb l'accent diacrític, que ens permet distingir véns, del verb vindre; de l'homòfon vens, del verb vendre.

Imperfet indicatiu

Com ja deveu saber, les formes de l'imperfet d'indicatiu del verb fer són feia, feies, feia, féiem, féieu, feien.

Present de subjuntiu

1. La forma que s'hi escau és inclogueu; l forma "inclogau" és un vulgarisme, mentre que incloeu pertany al present d'indicatiu.

Exemple: Us he dit que  feu un informe unànime i que l'incogleu en l'expedient.

2. Recordeu que en registres formals com un examen, les formes del present de subjuntiu són enggual, engules, etc.; les formes engulga, engulgues, etc., s'adscriurien a registres poc formals.

3. Noteu que les formes del present de subjuntiu del verb proveir són proveïsca, proveïsques, proveïsca, proveïm, proveïu, proveïsquen.
Exemple: No cal que us proveïu de tantes viandes per a la nit de Nadal

4.Observeu bé com són els presents de subjuntiu dels verbs veure (veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen), eixir (isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen). Pel que fa al verb llegir cal tindre present que pot seguir el model no incoatiu, les formes del qual són llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen, o bé el model incoatiu, amb les formes següents: llegisca, llegisques, llegisca, llegisquen, si bé els valencians solem usar les primeres.
Exemple: El nostre pare no vol que nosaltres vegem certs programes de televisió, ni que llegim còmics, i encara menys, que isquem després de les 11 de la nit.

5. Recordeu que el present de subjuntiu de tossir és tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen; les formes tusca, tusques, etc., es poden usar en registres poc formals, però les formes *tusga, *tusgues, etc., no pertanyen a l'estàndarrd.
Exemple: No m'agrada que la xiqueta tussa tant; l'hauré de dur a un pediatre /a una pediatra que em van recomanar.

6 Quan s'expressa una prohibició el temps que hi cal usar és el present de subjuntiu ( i no l'imperatiu) les formes del qual són escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen; la forma escriviu pertany a l'imperatiu i la forma escrigau no pertany a l'estàndard.
Exemple: no escrigueu tan fort, que foradareu el paper.

imperfet de subjuntiu
Atenció perquè les formes de l'imperfet de subjuntiu són vera, veres, vera, vérem, véreu, veren (unes preteses formes *vegera *veguera*vegeres*vegueres, etc. són invencions analògiques no normatives.
Exemple. Li agradaria que nosaltres vérem com ha quedat sa casa.

correlació dels temps verbals en les oracions condicionals

1. EXPRESSIÓ DE LA CONDICIÓ
• La condició no és pot expressar mitjançant les expressions de + infinitiu ni  a + infinitiu (*De no venir a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel que es diu tothom és un mentider). Heu de recórrer a conjuncions més genuïnes, com ara si o en cas que: Si no ve a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la. En cas que no vinga a l’hora que hem quedat, anirem a buscar-la. Si es jutja pel que es diu, tothom és un mentider.Les oracíons condicionals es formen exclusivament amb la conjunció .

Exemple: Si n'haguera sabut les conseqüències, no m'hauria atrevit a fer tot el que em vaig atrevir.

2. Si parlem en el camp de la realitat, cal usar-hi present indicatiu del verb vindre; i no subjuntiu
Exemple: Si no véns prompte, s'emportarà el moble

La correlació dels temps verbals en les oracions condicionals és la següent: Amb connector si.
  • Indicatiu:
      Si els avises, vénen / vindran
      Si els avisaves, venien / vindrien
      Si els vas avisar, van venir / han vingut
      Si els has avisat, vénen / vindran / han vingut / deuen haver vingut
  • Subjuntiu:
      Si els avisares, vindrien
      Si els hagueres avisat, vindrien / haurien vingut
      (no: hagueren vingut)

Amb altres connectors
Present de subjuntiu                                 Present
En cas que em necessites                        et done un cop de mà

Present de subjuntiu                                 Futur
Posat que vinga, que ho dubte,               ens n'anirem tots plegats

Amb que tu hi haguessis anat                 tot s’hauria arreglat
*Plusquamperfet de subjuntiu                    Condicional perfet


oracions condicionals.*Com que es tracta de temps compostos, cal usar el condicional en la segona part

oracions per a expressar hipòtesis o dubtes

Recordeu que, per a expressar hipòtesis o dubtes, nosaltres ens valem del MODE INDICATIU, i no del SUBJUNTIU (com fa el castellà): potser nevarà esta nit ( i no potser neve esta nit).
Exemple: El nostre amic Ignasi, tal vegada arribarà dilluns.

Complement Règim Verbal

Com ja deveu saber, hi ha una sèrie de verbs o locucions verbals que porten un complement anomenat complement de règim verbal (CRV), que habitualment va introduït per una preposició. Es tracta de verbs i locucions com ara "acostumar-se a": ens hem acostumat a tot; "pensar en": només penseu en la mona de pasqua; "saber de": el meu nebot Joan sap molt d'informàtica; "ser senyal de": açò és senyal d'alegria; "amenaçar amb": ens va amenaçar amb l'expulsió; ara bé, quan el CRV està representat per un infinitiu, els complements que són introduïts per les preposicions en i amb, canvien per a o de; només penseu en la mona de pasqua, però només penseu a/de menjar-vos la mona de pasqua (i no...*en menjar-vos ...); ens va amenaçar amb l'expulsió, però ens va amenaçar a/d'expulsar-nos ( i no... *amb expulsar-nos); es complau en el convit, però es complau a/de convidar-nos ( i no...*en convidar-nos...); , finalment, si el CRV és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició desapareix. Observeu les tres possibilitats: confie en el resultat de l'examen, però confie a/de superar l'examen i, finalment, confie que aprovaré l'examen ( i no *de que aprovaré...).

1. La construcció atrevir-se amb no és valenciana; en la nostra llengua cal usar atrevir-se a fer (alguna cosa);
Exemple:no m'he atrevit mai a fer el camí de Sant Jaume.


2. Observeu que acabar amb significa, exclusivament, "finalitzar amb": l'acte va acabar amb la interpretació de l'himne; l'edifici acaba amb un terrat; però no ho és quan s'usa en comptes de posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.: És hora de posar fi a tantes baralles (i no...*d'acabar amb tantes.../
Exemple: El campanar acaba mab una cúpula, damunt de la qual hi ha un penell.

3. Observeu que es tracta del mateix verb, pensar, que té dos complements de règim verbal. Com que el primer complement és un sintagma nominal, els diners, està introduït per la preposició en; el segon complement, en canvi, és un infinitiu, guanyar diners, i , per tant, haurem d'introduir-lo amb les preposicions a o de, indistintament.
Exemple: No sé com sou: només penseu en els diners; sempre esteu pensant a guanyar-ne més i més.

Verbs transitius

1. Observeu que el ver abominar és transitiu i, per tant, el complement que porte ha de ser directe, sense cap preposició; no és correcta, per tant, la seqüència *abominar de la ideologia...
Exemple: L'autor va abominar la ideologia que tant havia defensat

2. Observeu que el verb afectar és transitiu, i, per tant, du un complement directe, que -com el nom indica- ha d'anar directament unit al verb, sense preposició.

Exemple: Aquella tràgica notícia va afectar tot el món.

3.Observeu que el verb concernir és transitiu i,per tant, ha de dur un objecte directe: el.
Exemple. el tema no el concernia.

4. Continuar: l´ús transitiu d’aquest verb no es construeix amb preposició.
Després d’aquesta interrupció continuem el programa (no pas després
d’aquesta interrupció continuem amb el programa).


5.Estranyar: és un verb transitiu que també té un ús pronominal.
No l’estranyaria gens que estigués malalt (no pas no li estranyaria gens que
estigués malalt).
No t’estranyis de la seva conducta


6. Informar: és un verb transitiu quan vol dir donar una informació, però és intransitiu
quan vol dir emetre un informe.
Hem d’informar el teu cap del que ha passat.
L’assemblea ha informat sobre el pla de costes.


7. Molestar: és un verb transitiu (com empipar i emprenyar).
No vull que molestis més les meves amigues.
8. Necessitar: és un verb transitiu que du un complement directe que no va introduït per la
preposició de.
Necessito el vostre suport (no pas necessito del vostre suport).


9. Parlar: quan és transitiu només significa fer servir un llenguatge, però per als usos més
habituals porta la preposició de, que no podem elidir.
No parlo gaire bé el xinès.
Haurem de parlar d’això un altre dia. N’haurem de parlar un altre dia (no pas
haurem de parlar això o bé ho haurem de parlar un altre dia).

Verbs intransitius

1. El verb coure, amb el valor "sofrir una transformació, una substància sotmesa a l'acció del foc o de la calor" és intransitiu. L'arròs ja ha cuit.
Exemple: Ja han cuit les creïlles.

2.Botar: aquest verb és intransitiu i no du complement directe.
La pilota ha botat dues vegades o he fet botar la pilota dues vegades (no pas he
botat la pilota dues vegades


3.Cessar: és un verb intransitiu quan vol dir dimitir, deixar d’exercir un càrrec i no porta
complement directe.
El conseller ha cessat en el càrrec ( no pas el conseller ha cessat el càrrec o el
president ha cessat el conseller).


4.Succeir: sempre és un verb intransitiu i no du mai complement directe.
Va succeir al seu pare en el càrrec.
Han succeït moltes coses.


5.Telefonar: (com trucar) és un verb intransitiu quan vol dir establir comunicació per
telèfon.
Telefona al Pere per dir-li la notícia. Telefona-li (no pas telefona-la).

Verbs pronominals

1. Noteu que el verb adormir, usat pronominalmen, adormir-se, significa "començar a dormir".
Exemple: No crideu tan fort,que el xiquet s'està adormint.

2. Noteu que la nostra locució deixar-hi la pell (o la vida), que significa "morir en una empresa", no s'usa pronominalment; no és, per tant, *deixar-se la pell, i en esta frase, *em vaig deixar la pell.
Exemple: Gairebé vaig deixar la pell en l'antic treball; i per tant ara ja no vull treballar més.

3.Riure: no és un verb pronominal.
La Maria sempre riu (no pas la Maria sempre es riu).


4.Passar: no és un verb pronominal quan vol dir passar per un lloc.
Quan tinguis temps passa per casa (no pas quan tinguis temps passa’t per casa).


5.Explicar: no és un verb pronominal quan vol dir exposar amb claredat.
Què expliques, noi? (no pas què t’expliques noi?)


6.Escaure: només és pronominal quan vol dir esdevenir-se, o trobar-se en un lloc, en una
ocasió determinada. En tots els altres significats no porta pronom.


7.Cobrar: no és pronominal quan vol dir obtenir un pagament.
Cobre si us plau (no pas cobre’s si us plau).


8. Callar: no és pronominal.
No va voler callar en tota l’estona. Calla! (no pas no va voler callar-se en tota
l’estona o calla’t).


9.Caure: no és pronominal.
Compte que no caiguis! ( no pas compte que no et caiguis!)


10.Baixar: (també pujar) no és pronominal.
Baixa de l’escala (no pas baixa’t de l’escala).


11.Anar: cal recordar que l’ús pronominal, quan significa ‘marxar d’un lloc’, requereix
dos pronoms.
Ja estic fart! Me’n vaig (no pas em vaig).


Verbs de la 2a conjugació

Atenció amb el verb irrompre (i també amb els verbs corrompre, interrompre, prorrompre i rompre) perquè a causa del castellà, se solen substituir per uns inexistents verbs *irrompir, corrompir, interrumpir, prorrompir i rompir, una atenció especial cal posar en els participis: irromput, corromput, interromput, prorromput, etc.
Exemple: Estàvem tots tranquils, i de sobte va irrompre aquell animal en la sala.

Verbs de la 3a conjugació

1. Observeu que el nostre verb és abaratir, i no *abaratar, observeu els verbs següents, en què hom pot cometre un error semblant aclarir ( i no *aclarar, acovardir (i no acobardar); agrir (i no agrejar); amansir (i no amansar); atemorir (i no temoritzar); col·lidir (i no colisionar), engrandir (i no agrandar); engrossir o engruixir ( i no engrossar); expandir ( i no expansionar); extorquir ( i no extorsionar)...
Exemple: El fet d'abaratir les matèries primeres ajudarà el comerç.

2. Malgrat que el verb pudir s'escriu amb "d" intervocàlica, esta es transforma en -t quan està en posició final després de vocal tònica; és el mateix que ocorre amb els mots poder i pot, i moltes altres paraules del tipus neboda, però nebot; pecador, però pecat; sembrador però sembrat; etc; observeu que és un fet paral·lel al que ocorre amb la p i la b, en mots com ara lloba, però llop; cabre, però, cap; rebre, però rep:.., o amb la g i la c; aniga, però amic; groga però groc...; l'opció *pudix és del tot incorrecta, atès que el verb pudir s'ajusta al model pur (no incoatiu) de la tercera conjugació.
Exemple: li put l'alé.

Participi

1. Recordeu que el participi del verb imprimir és imprés (o imprès), impresa, impresos, impreses; la forma *imprimit no és normativa.
Exemple: ja heu imprés amb tota l'atenció que calia els fulls del comunicat?

2. Noteu que el verb detindre és un derivat de tindre, i si el participi del verb model és tingut, el del verb detindre serà detingut; observeu que el mateix règim tenen la resta de verbs derivats de tindre: cartindre, contindre, entretindre, mantindre, menystindre, obtindre, retindre, sostindre, tndre i viltindre, els participis dels quals són, respectivament, cartingut, contingut, entretingut, mantingut, menystingut, obtingut, retingut, sostingut, tingut i viltingut.

Exemple: Quan l'han detingut li han torçut el braç


El gerundi


El gerundi és una forma no personal del verb que expressa una acció en
desenvolupament. En les oracions compostes el gerundi expressa una acció anterior,
simultània o immediatament posterior a la del verb principal.
Van tornar a casa havent dinat.

haver-hi impersonal

No pot anar en plural, com molt sovint se sol fer (*n'hi han).
Exemple: Diuen els gallecs que, de bruixes, haver-ne, n'hi ha.


Fer olor, tenir por, tenir gust: perífrasis que demanen la preposició de.


Fa olor de fregit (no pas fa olor a fregit).
Tinc por de la foscor (no pas tinc por a la foscor).
Aquest xiclet té gust de maduixa (no pas aquest xiclet té gust a maduixa).

dissabte, 22 d’abril del 2017

NOVEMBRE 2016

és correcte tal i com?

Resposta

     
Per dir que les coses són d'una manera determinada, fem servir la construcció tal com, i no tal i com. Per exemple: La festa va anar tal com et vaig dir o Ho faré tal com dius.

Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així, tant podem dir La festa va anar com et vaig dir com La festa va anar tal com et vaig dir

És correcte portar + gerundi? 

perífrasis de gerundi 

Resposta

La perífrasi portar + gerundi no és correcta. Per indicar que una acció o un estat s'allarguen en el temps, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple, no és correcte:
Portem tres dies donant-hi voltes.
L'esplai porta anys lluitant per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, porte una hora esperant el tren.
En canvi, caldria dir:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.

Estic desesperada, fa una hora que espere el tren

preposició + què / qui, el qual / la qual / els quals / les quals       

En les oracions de relatiu amb antecedent, darrere de preposició, s'escriuen els pronoms relatius següents: qui (referit a persones), què (referit a coses
cal evitar l'ús de l'estructura preposició + article + que (o què) o qui. Així doncs, en comptes de dir:
Els arguments en els que (o en els quèes basa no s'aguanten per enlloc

posar en relleu


Fer ressortir. Va posar en relleu els mèrits de totes aquelles persones.

recórrer


[quant a la flexió, com córrer]

v. intr. [LC] Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
v. intr. [LC] Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic.
v. intr. [LC] [DR] [AD] Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. Recórrer contra una sentència. Sempre hi ha la possibilitat de recórrer.
recórrer contra la sentència  Verb intransitiu

immiscir-se v pron

v. intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat. La Unió Europea s'absté d'immiscir-se en els afers interns de qualsevol país.
1 inmiscuirse.

                      

És correcte dels demés?  el demès?

Resposta

la resta  
el restant  
els altres       
les altres coses  
L'expressió el demés no és correcta . Segons el context, es poden fer servir construccions com ara la resta, el restant, les altres coses, entre altres. Per exemple:
Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu

És correcte d'haver-ho sabut?           

preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional 

infinitiu condicional 

Resposta

si ho hagués sabut 
Tot i que és molt habitual en llenguatge oral utilitzar la construcció de + infinitiu amb valor condicional, aquest ús no és correcte. Cal utilitzar la conjunció si (o altres fórmules com ara en cas que) i conjugar el verb. Així doncs, no s'ha de dir:

D'haver sabut que et posaries així, no t'ho hauria comentat.
De no presentar-se tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat
.

En canvi, es pot dir, respectivament:

Si hagués sabut que et posaries així / Si arribo a saber que et posaries així, no t'ho hauria comentat.
En cas que no es presenti tota la documentació en el termini fixat
/ Si no es presenta tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat

a començament de o a començaments de? 

a principi de o a principis de? 

a final de o a finals de? 

Resposta

a començament de i a començaments de 
a principi de i a principis de 
a final de i a finals de 
Per indicar que som a l'inici o al final d'un període de temps, podem utilitzar les construccions següents tant en singular com en plural:

a començament d'any o a començaments d'any
a principi d'any o a principis d'any
a final d'any o a finals d'any
Cal tenir en compte, però, que quan hi afegim l'article, no admeten el plural:
al començament de l'any (i no pas als començaments de l'any)
al principi d'any (i no pas als principis d'any)
al final de (i no pas als finals d'any)

telefonar

v. intr. [LC] [TC] Establir comunicació telefònica amb algú o amb algun indret. He telefonat al meu germà

ajudar

1 v tr (a aconseguir quelcom) ayudar; coadyuvar.
2 ayudar; auxiliar; socorrer. Ajudar una persona, ayudar a una persona.

Confusions freqüents en alguns quantitatius.

D'ací a uns quants dies 


Els quantitatius "uns quants" "unes quanes" no es poden substituir pels indefinits "uns" "unes" tots sols, ja que estos últims no tenen valor quantitatiu.
uns quants unos; algunos; varios. Espera't unes quantes setmanes, espérate unas semanas.

no indefinits: uns unes no valor quantitatiu
totes les vegades que puga ja que quantes vegades puga Incorrecta. tant com

Com que


indica relació causal atés que, ja que, per tal com, perquè... indica relació causal

varis o diversos? 

vàries o diverses? 


Resposta

varis, vàries ('divers, diferent, variat')
 

diversos, diverses ('alguns, un cert nombre de') 
L'adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d'un nom. Per exemple:
Ho resolien amb remeis varis.
El vestit és de tonalitats vàries.
Aquest significat també pot ser expressat amb l'adjectiu divers, diversa (Ho resolien amb remeis diversos). A més d'aquest significat, però, divers també pot voler dir 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom. Per exemple:
Hi ha diverses coses que vull dir-te. (o algunes coses, o unes quantes coses)
A l'aparador hi ha diversos objectes. (o alguns objectes, o uns quants objectes)
És incorrecte fer servir l'adjectiu vari, vària amb aquest últim significat, és a dir, com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).  

mateix com a pronom és correcte?

No. S'ha d'usar un pronom demostratiu

pronoms febles


intimar-hi amb la gent, allunyar-me'n   de la gent

canvi preposicions - pronoms relatius en oracions adjectives


a/de preposicions davant d'infinitu
pronoms relatius en les oracions subordinades adjectives: en què, en la qual...


verbs

participi de romandre- romàs, com atendre atés
inclusivament  sobre la forma femenina el -ment


L'ARTICLE DAVANT D'INFINITIU
somriure substantiu el somriure s'ha lexicalitzat com a nom

GÈNERE
una megatona- unes megatones
el marge

propi o mateix? 

Resposta

Sovint s'utilitza de manera incorrecta l'adjectiu propi (o pròpia, propis, pròpies) davant d'un substantiu per emfatitzar la identitat d'aquest substantiu. No s'ha de fer servir, per exemple, en frases com La pròpia professora va revisar els exàmens, Els propis afectats van presentar una queixa o El propi alcalde va oferir una roda de premsa
Així, en aquests contextos, cal substituir l'adjectiu propi per l'adjectiu mateix (o mateixa, mateixos, mateixes): 
La mateixa professora (o la professora mateixa) va revisar els exàmens.
Els mateixos afectats (o els afectats mateixos) van presentar una queixa.
El mateix alcalde (o l'alcalde mateix) va oferir una roda de premsa
En canvi, és adequat utilitzar propi quan indica possessió:
És com si fos la seva pròpia filla.
Es va vendre la pròpia empresa.
Té els seus propis proveïdors.

PRONOMS
s'hi interessara-interessar-se per

tornar-nos-n'hi  tornar-se'n a casa
  El verb tornar, quan adopta la forma pronominal i s'uneix al pronom en, significa 'partir d'un lloc per anar al lloc de procedència'

concordança del verb haver-hi 

hi han o hi ha? 

Resposta

hi ha

 
El verb impersonal haver-hi, malgrat que en la llengua col·loquial apareix sovint en plural quan les paraules que el segueixen també van en plural (per exemple, hi han gelats), es conjuga únicament en tercera persona del singular (hi ha, hi havia, hi haurà, etc.). Per exemple:
Hi ha moltes opcions. (i no hi han)
A l'entrada hi havia uns homes que t'esperaven.
(i no hi havien)
Hi deu haver aficionats que no han pogut entrar. (i no hi deuen haver)
VERBS NO prescindir del pronom hi en haver.
Si no haguera vingut la metgessa a casa, hi hauria hagut molts problemes
                                                                NO s'ha de dir: hauria hagut
                                                                                         hi haurien hagut

PREPOSICIONS

de bord i no de a bord
va anar a pic            anar a pic: enfonsar-se una embarcació no porta "en" perquè és locució verbal

ADVERBI
a penes
VERB
Estirar la corda i no mai de la corda ja que és verb transitiu

CONDICIONAL
si no canvia i no s'ha de dir de no canviar


PREPOSICIÓ
fins a/fins
PRONOM
no n'he pogut treballar més

VERB-GERUNDI
Amb entrenar-te dos mesos Incorrecte
entrenant-te dos mesos---gerundi condicional correcte


VERB
Refondre- refongueren

GÈNERE
Limítrofes-limítrofa


CANVI I CAIGUDA PREPOSICIÓ
Abans que

PRONOMS FEBLES
Deixeu-me-la-hi

GÈNERE
Fruitera i espremedora

Agrint el caràcter- llueix

recordar que no han d'asseure's VERB asseure's

noms de colors (verd clar, gris perla, etc.) 

Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s'utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla
jaquetes taronja- pantalons blau clar  COLOR
substantiu masculí o feméni plural  la concordança de color es fa en masc singular


VERB
segur que vosaltres no veieu tantes pel·lis com en veiem nosaltres
Presente indicatiu en oracions de probabilitat
Veieu o vegeu.

VERB hi ha que té por/ hi ha qui té por de perdre/ n'hi ha qui


PÉRÍFRASIS VERBALS
acabar amb, la interpretació de l'himne (finalitza) però no posar fi, cessar, extingir
per això "fer que acaben els problemes de violència"
sempre que el veïnat col·labore (amb verb indicatiu)


Menys mal Incorrecte. s'ha de dir: sort que, encara gràcies,
davant infirnitiu a/de no tenim molt a fer i no que dir


arran del seu comportament---des de la base
amb escreix--- con creces

Com que tinc un poc de dolor  No "algun" en valor "un poc
per a un altre dia ---altre/un altre


tan aviat com puc--- tan prompte- al més prompte

amb article i sense article els dies de la setmana

els noms dels dies de la setmana si indiquen freqüència o reptetició, en singular o plural. El dilluns és el pitjor dia de la setmana. Tanquem els dilluns a migdia (cada dilluns)
els operaris doblen torns el dilluns però el pròxim dilluns no el doblaran


sense article quan fan referència al dia al·ludit immediatament  anterior o posterior respecte al moment en què s'enuncia He d'anar al metge dimecres de matí


d'esquena

de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena
No te'n preocupes ell té bona esquena--- en castellà buenas espaldas, espaldas anchas.



























diumenge, 12 de març del 2017

Aprenem a redactar Consells útils per millorar la redacció PLANIFICACIÓ

preparar un power point amb moltes transparències: com a orientacions sempre podreu vore.l

El procés de redacció
hola soc...
Donem la importància a la paraula escrita.
Rebem milers de missatges al dia, alguns són auditius, alguns televisius, i molts són impresos.
Però, què tenen tots en comú; tots comencen en forma de text, Abans que una agència publicitària o una emissora de ràdio grave un espot comercial ha d'exisitr un guó. Abans que una productora grave un programa de tv ha d'existir un guió
La realitat és que sense la paraula escrita la majoria dels mitjans deixarien d'existir..

Per començar a parlar del procés de redacció i dels diferents factors que hi intervenen, el primer
que cal tenir clar és què s’ha de dir i com s’ha de processar la informació que cal desenvolupar
posteriorment,
la recollida de la informació,
la planificació,
la redacció i
la revisió.

1.1. LA RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ
Idees clau: recollir i generar idees.
— Abans de començar a escriure cal saber quina és la informació que haurà de contenir el
text.
— Hi ha diferents tècniques per generar idees que poden ser útils per superar bloquejos.


1.1.1. Com generar idees, com generar la informació que s'ha de transmetre

Primer de tot, cal evitar un seguit d’errors que es cometen a l’hora de començar a escriure:
— Voler escriure d’entrada el text perfecte, d’acord amb l’objectiu desitjat.
— Voler decidir l’ordre d’entrada de la informació.
— Seguir l’ordre natural del text: introducció, desenvolupament i conclusió.
— Fer-se un esquema del que serà el text sense haver reunit tota la informació necessària.
— Voler redactar, pensar i corregir alhora.

És important respondre  algunes preguntes, prèvia a la fase de planificació i a la de redacció:
— Tinc tota la informació necessària, em cal llegir més o bé he de buscar informació?
— Cal que prenga apunts: notes, fitxes, llibres, estudis, Internet, etc.?
— Les notes, apunts, etc., són ordenades?
— Entenc per què he apuntat aquestes notes?


1.1.2. Tècniques per produir la informació
És important aplegar les idees sobre la matèria objecte de comunicació de l’escrit.

Escriptura lliure
Cal escriure de manera ràpida i sense aturar-se a pensar ni en l’ordre de la informació ni en
la gramàtica ni en res més que no siga anar fent el buidatge que es té al cap. Els processos
de planificació, redacció i revisió vindran més endavant.
Un cop fet el buidatge, cal tornar a llegir el que s’ha escrit fent l’esforç de posar en ordre la
informació i triar i destriar aquella que es considere important i obviar/desestimar aquella que
no ho és.


Mapa mental o conceptual o associatiu d’idees
És un sistema que s’elabora a partir d’una idea central o nuclear. És una associació mental que
es va dibuixant en un paper. Cal trobar la paraula central o nuclear de la informació que s’ha
de desenvolupar en l’escrit i apuntar-la encerclada enmig d’un full i, a continuació, s’han d’anar
associant altres idees a la idea central a partir de ramificacions, d’acord amb la jerarquia desit -
jada. És com si fos una extensió del sistema associatiu del cervell.
Quadre 1. Quadre de mapa mental

Idea Idea
Idea Idea
                                                   PARAULA
                                                 NUCLEAR
                                                  DEL TEMA
Pluja d’idees
És un mètode molt utilitzat en el món de la comunicació i, molt específicament, en el de la
publicitat. Es tracta d’anar apuntant sense cap mena de criteri establert diferents idees que sorgeixen
espontàniament. És com fer la llista per anar a comprar. No s’ha de prioritzar cap idea
ni rebutjar-ne cap. Tampoc no cal que l’ordre en què s’apunten sigui el lògic del discurs que
s’haurà de construir posteriorment.
Aquest sistema també por ser útil per superar bloquejos, ja que és espontani i gens selectiu.


Prendre notes
Es tracta d’anar prenent notes o apunts de llibres, estudis, projectes, Internet, etc. Cal, però,
anotar sempre d’on s’han tret aquestes notes perquè després sigui fàcil de localitzar-ne la procedència
per si cal revisar-les.


Establir un índex o un esquema
En el cas que es tinga molt clara quina ha de ser l’estructura de la informació que després
s’haurà de redactar en un text, pot ser útil fer-se un esquema o índex amb les parts principals
de la informació i anar apuntant en cada apartat de l’índex aquelles idees que s’hi desenvoluparan
en l’etapa de redacció.
Per exemple, es pot partir de l’esquema: introducció, desenvolupament i conclusió, que s’haurà
d’adaptar a l’objectiu final del text. No cal que hi haja, ara, un procés lineal d’emplenar les
idees sinó que es pot anar apuntant a mesura que les idees sorgeixen. És recomanable començar
a omplir les idees sobre el desenvolupament tenint present que hi poden haver diferents
paràgrafs i, per tant, diferents subtemes de la idea central i reservar la introducció i la conclusió
per al final.


Resum del tema
Fins aquí hem vist que:
Aplegar el màxim nombre d’idees possibles sobre el tema de què s’haja d’escriure utilitzant tècniques
per generar-les pot ajudar a superar bloquejos i a determinar millor el contingut del text.





Feliç dia

PLANIFICAR LA REDACCIÓ

LA PLANIFICACIÓ

IDEES CLAU
— En qualsevol procés de redacció cal saber analitzar i reconèixer les diferents situacions
comunicatives que es generen en els textos.
— És necessari organitzar la informació a fi de facilitar la tasca de redacció.
— Cal saber quin és l’estil que s’adequa més a cada text.
— Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, caldrà tendir a construir textos precisos,
clars i concisos.


Planificar és fixar els objectius que es volen aconseguir amb el text i buscar una estratègia que
permeta recollir, seleccionar i ordenar la informació que s’hi vol transmetre.


2.1. L’ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA
Abans de començar a escriure és recomanable fer una breu reflexió per analitzar quines són
les circumstàncies que porten el redactor a comunicar-se per escrit; és a dir, es tracta de saber
quin ha de ser l’objectiu del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol
aconseguir amb el text.
2.1.1. Quin és l’objectiu del text?La finalitat que volem aconseguir condiciona en gran mesura el tipus de text que redactem.
Imaginem-nos que s’ha posat en funcionament un nou servei de recollida de trastos vells al nostre
barri. Si el nostre objectiu és donar-lo a conèixer a la resta de veïns, utilitzarem un text de
caràcter publicitari en què destacarem els avantatges que comporta aquesta nova iniciativa per
a tots els veïns. En canvi, si el que volem es analitzar l’eficàcia del nou servei, redactarem un
informe amb un to neutre i impersonal, i en farem una valoració al màxim d’objectiva possible.
Sembla clar, doncs, que tot i que parlem d’una mateixa realitat, l’objectiu que volem aconseguir
acaba determinant el tipus text que utilitzem.

Els tipus de textos
Textos argumentatius
Els textos argumentatius tenen la intenció de convèncer a partir de les argumentacions que es
fan sobre una idea, un concepte, una situació, etc. L’estructura acostuma a constar de tres
parts: introducció (tesi), desenvolupament (arguments) i conclusió (dependrà de l’objectiu del
text que pugui ser una petita recapitulació, que convidi a una reflexió, etc.).

2.1.2. Qui és el destinatari?
En la planificació del text, cal fixar el tipus de relació que hi ha entre el redactor i el destinatari.
Aquest últim pot ser:
— Destinatari conegut.
— Destinatari desconegut.
Destinatari conegut
Cal utilitzar les fórmules de tractament adequades al grau de formalitat que s’hi vol establir.
De la mateixa manera que quan es coneix algú se’l tracta de tu, en situacions de més formalitat
s’ha d’escollir entre els tractaments de vós —fórmula utilitzada en els documents administratius
i més neutre— o de vostè —habitualment utilitzada en llenguatge oral, però també més
distant que vós—, i no barrejar-los mai al llarg del text.

Per evitar usos incorrectes, en la figura següent apareixen els elements que es modifiquen en
un escrit segons el tractament formal que s’utilitze:
Tractament Persona del temps Possessius Pronoms febles
personal verbal
Vós 2a persona plural vostre/vostra/vostres CD/CI us/-vos
Vostè 3a persona singular seu/seva/seus/seves CD el/la/els/les
CI li/els
Quadre 2. Fórmules de tractament
Destinatari desconegut
En textos en què es desconega el gènere del destinatari, cal utilitzar fórmules vàlides per als
dos sexes: inclusió de la forma masculina i femenina amb una barra: completes (senyor/se -
nyora) o abreujades (adjunt/ta); tractament de vós; paraules de significat col·lectiu (direcció),
o fórmules neutres (col·laboració, un gran nombre d’aspirants).
Alguns exemples d’usos no sexistes podrien ser els següents:
L’home o els homes Els homes i les dones / la humanitat / les persones
El cos de l’home El cos humà
Els nens Els nens i les nenes / la infància
Els mexicans Els mexicans i les mexicanes / el poble mexicà
Les dones de la neteja El personal de neteja
Els metges i les infermeres El personal mèdic / el personal de salut
Anna Cot, advocat, enginyer... Anna Cot, advocada, enginyera...

2.1.3. Com es vol dir?
En la planificació partim de dues premisses:

— Convé que els textos tinguen un grau elevat de llegibilitat.

La llegibilitat és el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. Com
més elevat és el grau de llegibilitat d’un text, més fàcil resulta entendre el que s’hi diu.
A continuació es presenta una figura relativa a aquells elements que en un text contribueixen
a obtenir una llegibilitat alta, enfront dels que fan que la llegibilitat sigui baixa.
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa
— Paraules curtes i bàsiques
— Frases curtes
— Llenguatge concret
— Estructures que afavoreixen l’anticipació
(ordre lògic de l’oració)
— Presència de repeticions
— Presència de marcadors textuals
— Variació tipogràfica
(xifres, negreta, cursiva, etc.)
Quadre 3. La llegibilitat
Exemple: llegibilitat
La nova llei sobre mediació familiar a Catalunya s’inscriu en un corrent europeu per a l’ac -
tualització de les lleis de mediació. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la
mediació com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial adreçat a
facilitar la comunicació, en determina l’abast, és a dir, els conflictes —familiars i en altres
àmbits del dret privat— que poden ser objecte de mediació, i determina tant les persones
mediadores com les legitimades per participar en un procediment de mediació. La utilització
de la metodologia de la mediació en l’entorn de les famílies afectades imposa reformar alguns
aspectes per facilitar l’adaptació a les necessitats dels tribunals i és especialment rellevant la
inclusió expressa en el procediment especial de les famílies per a l’aprovació de la custòdia
compartida dels fills, atès que és la garantia que els acords obtinguts són apropiats i els que
millor protegeixen els interessos dels menors. El repte d’incrementar la qualitat dels serveis
de mediació s’ha de visibilitzar des del punt de vista legislatiu. Es disposa d’un elenc suficient
de mediadors i s’han consolidat amb èxit notable els programes de formació que avui
ofereixen les universitats catalanes i els col·legis professionals vinculats a la llei, que permeten
fixar nous objectius en l’especialització i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous
àmbits del dret privat d’un marcat caràcter social al desenvolupament d’aquesta metodologia,
en col·la boració amb el sistema jurisdiccional. La voluntat d’evitar la judicialització de determinats
conflictes no només té la finalitat d’agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó fonamentalment
possibilitar l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als
conflictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura
entre les parts (llegibilitat baixa –NR).
Diverses entitats socials i ajuntaments estan impulsant una xarxa de serveis d’orientació i
d’informació mediadora arreu de Catalunya per explicar els avantatges de la mediació com a

— Paraules llargues i complexes
— Frases llargues
— Llenguatge abstracte
— Subordinades i incisos llargs
— Posar les paraules importants al final
— Monotonia
eina de resolució de conflictes. Actualment, la mediació s’aplica als conflictes de caire familiar,
tot i que en un futur servirà per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procés, un
mediador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats.
També cal tenir present que aquest sistema, a més de rebaixar el cost del procés, permet descarregar
de feina els òrgans judicials o escurçar terminis. A tall d’exemple: tres de cada quatre
casos de mediació es resolen sense passar pel jutjat (llegibilitat alta –R).


2.1.4. Què es vol dir?
En la planificació cal tenir en compte que:
— El missatge ha de ser clar.
— Segons el tema usarem unes paraules o altres.
— Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres.
El missatge ha de ser clar
La idea central que es vulga comunicar s’ha de presentar de manera clara, per tal que el
destinatari la capte sense haver de fer esforços. La dispersió del missatge pot perjudicar se -
riosament l’objectiu perseguit. És a dir, cal plantejar-se què sap i què no sap la persona que
llegirà el text.
Segons el tema usarem unes paraules o altres
Cada àmbit temàtic requereix l’ús de paraules i expressions concretes. Per exemple, si redactem
un tríptic sobre la vegetació del terme municipal, caldrà que coneguem el nom dels diversos
arbres i arbustos que s’hi poden trobar: xiprers, pollancres, roures, rododendres, etc. És
necessari, doncs, conèixer la terminologia pròpia i usual del tema de què s’escriu.
Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres
Cada situació comunicativa determina les paraules a utilitzar. Per exemple, no s’explica amb
les mateixes paraules un accident de cotxe a un amic que en un informe policial.
A més, cal recordar que s’ha de ser conscient de què sap i què no sap el destinatari del text, i
buscar aquells referents que pugui identificar amb facilitat, ja que només així comprendrà la
situació comunicativa en què es troba.

2.2. L’ORDENACIÓ DE LES IDEES
En tots els escrits, les idees que es volen transmetre s’han d’organitzar de manera clara i coherent,
a fi que qualsevol lector les pugui entendre amb facilitat. Evidentment, aquesta organització
s’ha de determinar abans de començar a escriure.
Una de les millors maneres d’organitzar-les és determinar la jerarquia entre les idees principals
i les idees secundàries, per exemple, a través d’un esquema numèric com el que es presenta
en la figura següent:

1. —————————————————————————————
1.1. ———————————————————————————
1.2. ———————————————————————————
1.2.1. ————————————————————————
1.2.2. ————————————————————————
2. —————————————————————————————
Quadre 4. L’organització jeràrquica de les idees
Exemple: ordre de les idees
Text (NR)
Un escrit amb relació al retard en el lliurament de l’estudi Una trajectòria del desenvolupament
econòmic de la comarca.
El dia 31 d’agost, després de la nostra conversa telefònica, ja vàrem quedar d’acord en les
condicions d’enviament i de revisió.
A dia d’avui, 29 de setembre, no he rebut cap document ni per correu electrònic ni per correu
ordinari.
L’estudi en qüestió ha de ser publicat el dia 28 d’octubre. Això, tal com us havia comentat en
el seu moment, significa que l’estudi ha de ser revisat i maquetat abans del 10 d’octubre. Per
tant, des de l’Àrea de Publicacions de l’Ajuntament us sol·licitem que ens l’envieu al més aviat
possible per tal que l’empresa que s’ocupa de la maqueta tingui el temps necessari per lliurarnos
l’estudi dintre del termini establert.
Si necessiteu més informació o desitgeu fer-nos qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en
contacte amb la senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879.
Text (R)
Us comunico que a data d’avui, 29 de setembre, encara no hem rebut l’estudi Una trajectòria
del desenvolupament econòmic de la comarca. Recordeu que en la nostra conversa telefònica
de 31 d’agost ja vàrem acordar les condicions d’enviament.
Tal com ja us vaig comentar, aquest estudi ha de sortir publicat el 28 d’octubre i, abans, s’ha
de revisar i maquetar. Cal que l’empresa que se n’ocupa tingui el temps necessari per lliurarnos-
el dintre del termini establert, és a dir, abans del 10 d’octubre.
Us demano, doncs, que ens l’envieu al més aviat possible. Per a qualsevol consulta, no dubteu
a contactar amb aquesta àrea (senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879).

2.3. L’ESTABLIMENT DE L’ESTIL
Si es busca redactar textos funcionals, és a dir, àgils i eficaços en la comunicació escrita, cal
optar sempre per la precisió, la claredat i la concisió màximes.
2.3.1. La precisió
Per millorar el grau de precisió dels textos convé:
— Evitar frases i textos ambigus.
— Prescindir de les paraules multiús.
— Rebutjar les falques lingüístiques.
Evitar frases i textos ambigus
Les paraules s’han d’escollir amb cura a fi que expressin exactament el que es vulgui dir. Així
s’evitarà construir frases i textos ambigus.
Vegi ara alguns exemples de com evitar aquesta ambigüitat:
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aquest organisme ha d’enviar... (NR)
No queda clar a quin organisme es fa referència.
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aqueix Ajuntament ha d’enviar... (R)
Li comunico que l’advocat va presentar la seva liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (NR)
Pot entendre’s que estem parlant de la liquidació de l’advocat.
Us comunico que l’advocat va presentar la vostra liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (R)
El cap del Servei d’Obres ha de complimentar la proposta del director. (NR)
Sembla que hagi de fer compliments a la proposta i no que l’hagi de formalitzar.
El cap del Servei d’Obres ha de formalitzar la proposta del director. (R)
Exemples: evitar frases i textos ambiguos
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu compatibilitzar el contracte de treball formalitzat el 5 de febrer d’aquest mateix any
amb aquest Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi ha cap incompatibilitat. (NR)
25
L’ambigüitat de la frase «el contracte de treball formalitzat en data xxx amb aquest
Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals» podria fer pensar que el contracte de treball que s’ha formalitzat és per treballar
per a l’Ajuntament i per a la candidatura.
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu comptabilitzar el contracte de treball, formalitzat amb aquest Ajuntament el 5 de febrer
d’aquest mateix any, i la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi cap incompatibilitat. (R)
Prescindir de les paraules multiús
Les paraules multiús (jòquers, crosses) són aquelles que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que
acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que són tan genèriques i imprecises que de vegades, i segons en quin context,
no voler dir res, com ara: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema... dir, fer, realitzar,
procedir, posar, tenir... bo, interessant, positiu...
Frase 1
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquest tema al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-
vos el contracte. (NR)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquesta situació al més aviat possible o ens veurem obligats a
rescindir-vos el contracte. (R)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres me -
sos. Esperem rebre’l al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-vos el contracte. (R)
Frase 2
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han realitzat d’acord amb les bases
que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (NR)
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han especificat/explicitat/argumentat
d’acord amb les bases que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (R)
Frase 3
Us informo que ja fa uns mesos que tenim problemes amb mosquetes, sobretot a les plantes
6a i 7a. Després d’algunes actuacions, el problema no està eradicat. Dilluns passat vaig enviar
un correu electrònic a la senyora Ester Maimó per comentar-li aquest tema, però encara no en
tinc cap resposta. (NR)
Us informo que ja fa uns mesos que tenim mosquetes, sobretot a les plantes 6a i 7a. Després
d’al gu nes actuacions, encara no s’han pogut eradicar. Dilluns passat vaig enviar un correu electrònic
a la senyora Ester Maimó per comentar-li-ho, però encara no en tinc cap resposta. (R)
26
Frase 4
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava realitzant el
servei de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com
el vehicle, matricula 8967 FGF, realitzava una conducció perillosa fent ziga-zaga. (NR)
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava fent el servei
de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com el
vehicle, matrícula 8967 FGF, conduïa perillosament fent ziga-zaga. (R)
Rebutjar les falques lingüístiques
Cal vigilar l’abús de falques lingüístiques, és a dir, d’expressions que s’afegeixen innecessàriament
en una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi i es converteixen en tics repetitius.
A més, les que hi ha entre claudàtors acostumen a utilitzar-se de manera incorrecta.
[a nivell de] d’alguna manera
l’acte de en qualsevol cas
el fet que personalment
[en base a] vull dir que
[en funció de] evidentment
a través de és evident
A continuació es presenten uns quants exemples de l’ús indegut d’aquestes falques lingüístiques:
A nivell del sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de
l’any 2009. (INC)
Al sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de l’any
2009. (R)
Ordre a través de la qual s’estableixen els criteris per atorgar subvencions a les escoles
bressol. (NR)
Ordre que estableix els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (R)
Considero, personalment, que s’ha de modificar d’alguna manera el sistema de retribucions
dels col·laboradors externs de l’Administració. (NR)
Considero que s’ha de modificar el sistema de retribucions dels col·laboradors externs
de l’Administració. (R)


2.3.2. La claredat
Per crear textos més clars cal:
— Utilitzar paraules entenedores.
— Tendir a la naturalitat.

Utilitzar paraules entenedores
És important recordar que cal utilitzar les paraules i construccions que puguin resultar més clares
i entenedores al destinatari del missatge, a fi que la comunicació sigui eficaç. És per això
que, com a recomanació general, s’aconsella defugir de l’ús d’arcaismes i cultismes.
Nogensmenys, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (NR)
Tot i això, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (R)
Les persones interessades han de presentar llurs propostes abans del dia 15 d’aquest
mes. (NR)
Les persones interessades han de presentar les seves propostes abans del dia 15
d’aquest mes. (R)
A la reunió cal que hi assisteixi, àdhuc, el president de l’Associació Cultural. (NR)
A la reunió cal que hi assisteixi, fins i tot, el president de l’Associació Cultural. (R)
La claredat, però, no ha d’anar mai en detriment de la terminologia específica quan aquesta
sigui necessària. Per exemple:
La zona de bosc del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (NR)
La zona de forest del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (R)
Tendir a la naturalitat
Convé dir les coses de la manera més natural possible, ja que també serà la que resultarà més
clara.
En relació amb la vostra sol·licitud, s’ha observat l’absència de la documentació
següent: (NR)
En relació amb la vostra sol·licitud, us comunico que us falta presentar la documentació
següent: (R)


2.3.3. La concisió
Per redactar textos més concisos cal:
— Concentrar-se en l’essencial.
— Destacar les paraules clau.
— Suprimir les construccions amb preposicions.
— Evitar expressions prefixades.
— No abusar dels verbs predicatius.

Concentrar-se en l’essencial
A l’hora de redactar, convé concentrar-se en la informació essencial i prescindir de la que no
ho és. No sempre els incisos que pretenen aclarir són eficaços.
Que dilluns sigui festa, o no, depèn, sobretot, de l’Ajuntament i, per tant, no és una
decisió que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
L’Ajuntament és qui ha de decidir si dilluns és festa i no les empreses.(R)
Us justifico la recepció del vostre escrit, de data d’entrada en aquest Departament de
Recursos Humans el 3 de juny d’enguany (RE núm. 353), relatiu a la petició de l’assig -
nació del senyor Pere Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques,
i he de comunicar-vos que, de conformitat amb la vostra petició, i amb efecte des del
dia 23 de juliol d’enguany, el treballador esmentat quedarà assignat al grup horari
532 que demaneu. (NR)
En relació amb la vostra petició presentada en aquest Departament de Recursos Hu -
mans (RE núm. 353, de 3 de juny d’enguany), relativa a l’assignació del senyor Pere
Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques, us comunico que el
treballador esmentat quedarà assignat al grup horari 532, amb efecte des del dia 23
de juliol d’enguany. (R)
Destacar les paraules clau
És important que les paraules clau, les que porten tota la càrrega del significat, apareguin com
a subjectes i verbs principals de les seves respectives oracions, i no se subordinin a altres oracions.
Hi va haver una modificació en la baremació dels mèrits per cobrir les places vacants,
d’acord amb la nova Llei de funció pública. (NR)
El barem dels mèrits per cobrir les places vacants es va modificar, d’acord amb la
nova Llei de funció pública. (R)
A més, sovint el recurs a la subordinació és del tot innecessari.
Per mitjà d’aquest informe favorable, acredito que és procedent l’atorgament de la
llicència de primera ocupació al senyor...(NR)
Informo favorablement sobre l’atorgament de la llicència de primera ocupació al
se nyor... (R)
Suprimir les construccions amb preposicions
Convé suprimir els grups de paraules encapçalats per una preposició, ja que l’abús de complements
de nom enfosqueix i allarga innecessàriament la frase.
L’aplicació de les noves tècniques de disseny en els documents administratius fa més
fàcil la comprensió del contingut dels textos d’aquests escrits. (NR)
El nou disseny dels documents administratius en facilita la comprensió. (R)
29
Un cas molt estès d’aquesta mena de construcció és el que es genera amb preposició + el mateix
/ la mateixa / els mateixos / les mateixes usat com a pronom. En català mateix / mateixa... ha
de ser sempre un adjectiu.
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure els mateixos. (INC)
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure’ls. (R)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar els problemes de trànsit del mateix. (INC)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar-ne els problemes de trànsit. (R)
Evitar expressions prefixades
Moltes vegades s’usen algunes construccions prefixades per la tradició que només serveixen
per allunyar-se de la manera més corrent de dir les coses.
Us notifico, per al vostre coneixement i als efectes que considereu oportuns, que en
data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que denega... (NR)
Us notifico que en data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que
denega... (R)
L’objectiu del present escrit és citar-vos a una entrevista el proper dia 4 de març d’en -
guany, a les 12 hores, al Centre Municipal de Serveis Socials amb la finalitat d’infor -
mar-vos dels acords establerts amb el Patronat d’Assistència Social. (NR)
Us cito perquè us presenteu a una entrevista el 4 de març d’enguany, a les 12 hores,
al Centre Municipal de Serveis Socials per informar-vos dels acords establerts amb el
Patronat d’Assistència Social. (R)
No abusar dels verbs predicatius
Les construccions amb verbs predicatius, ser i estar, enfarfeguen i allarguen innecessàriament
la frase. Els verbs de predicació completa són més enèrgics i clars. Altres verbs febles, sovint
substituïbles, són fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
Les darreres dades disponibles són les corresponents al quart trimestre de l’any. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al quart trimestre de l’any. (R)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha tingut un augment d’un 1,5 %. (NR)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha augmentat un 1,5 %. (R)

Resum del tema
Fins aquí hem vist que:
Planificar és reflexionar sobre quines són les circumstàncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; és a dir, es tracta de recollir la informació necessària, saber quin ha de ser l’objectiu
del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol aconseguir amb el text.
Així mateix, també cal ordenar les idees a fi d’organitzar la informació que ha d’aparèixer en
el text. I que si es vol aconseguir un alt nivell d’eficàcia comunicativa, cal aplicar els criteris estilístics
que permetin obtenir la màxima precisió, claredat i concisió en allò que volem expressar.

la cuina de l'escriptura


Descriure escriure


Daniel Cassany lectura digital i crítica


7. Técnicas de Redacción






Feliç dia

Proceso de Escritura



Feliç dia

Estrategias de escritura



Feliç dia

Un dia de Falles. De Valencià a la Dipu






Feliç dia

Un passeig per les falles. De Valencià a la Dipu






Feliç dia

diumenge, 5 de març del 2017

PARLEM EN PÚBLIC. COM EXPOSEM ELS NOSTRES ARGUMENTS?


diumenge, 15 de gener del 2017

Criteris Lingüístics Generalitat


La Generalitat Valenciana ha publicat els nous criteris lingüístics per tal que tots els organismes públics seguisquen el mateix model de llegua.


(enllaç els Criteris Lingüístics)

L'AVL emet aquest informe pel setembre de 2016






dimecres, 11 de gener del 2017

Vegà-na"neologisme de l'any 2016




La persona que practica el veganisme, que és una pràctica que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d'origen animal i a adoptar un estil de vida basat en el respecte envers els animals. Les persones que segueixen aquest corrent s’anomenen vegans
Feliç dia

dimarts, 10 de gener del 2017

A Moncada el Nadal és valencià


El Nadal és Valencià a Moncada



Moncada, 21 de desembre de 2016.- L'Oficina de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Moncada està duent a terme la campanya “Nadal en Valencià”, amb la realització de diferents accions dirigides a normalitzar l'ús de la llengua en l'àmbit festiu.

Per un costat, s’ha repartit en els centres educatius el CD “Ara ve Nadal”, llançat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. Es tracta d’un disc recopilatori de nadales tradicionals valencianes, però en versions fetes per grups de pop rock actuals. Entre altres formacions, participen Tardor, Mox, Sva-ters, Feliu Ventura, Lilit i Dionís, Mireia Vives i Borja Penalba. El recurs també s’ha fet arribar al Mercat Municipal, perquè les nadales puguen ser escoltades pels veïns i veïnes de Moncada mentre fan la compra en un dels punts neuràlgics del comerç de la ciutat.

D’altra banda, als col·legis i botigues del poble se’ls ha distribuït cartes per als Reis Mags en valencià editades per l’Ajuntament, perquè els xiquets i xiquetes de Moncada puguen demanar els regals en la nostra llengua, donat que Ses Majestats d’Orient la comprenen i la parlen a la perfecció.

Per últim, l’Ajuntament de Moncada desenvolupa la campanya “Llig i regala llibres en valencià”. Hi ha moltes editorials valencianes que editen llibres en la nostra llengua i moltes d'elles han publicat llibres relacionats amb el Nadal, idonis per a regalar en estes dates.

dissabte, 7 de gener del 2017

A l'aula... La formació del femení

Segons el gènere, els substantius es dividixen en masculins i femenins per tradició. En realitat no hi ha substantius masculins i femenins, hi ha solament substantius que exigixen una concordança en masculí o en femení. 

Normalment el femení es forma afegint al masculí una de les terminacions següents:
-a  xic, xica; fill, filla.
-essa comte, comtessa; alcalde, alcaldessa
-iu actor, actriu; institutor, institutriu.
-na germà, germana; cosí, cosina.
-ina veí, veïna; heroi, heroïna. 

Altres casos: Masculins i femenins amb la mateixa forma per als dos gèneres:
Ex.: boletaire, excursionista, homicida. 
Masculins i femenins amb arrels diferents:
Ex.:  amo / mestressa;  gendre / nora;  cavall / egua


REMARQUES SOBRE EL GÈNERE D’ALGUNS SUBSTANTIUS 
En alguns casos, el gènere actua com una característica distintiva semànticament; de manera que, segons s’aplique a la paraula el gènere masculí o femení, aquesta té un significat o un altre. 

 son      el ‘acte de dormir’ Té el son pesat.  
             la ‘ganes de dormir’ Em ve molta son. 
 llum     el ‘instrument per a fer llum’ Apagueu els llums.  
             la ‘claredat’ Hi ha una llum ben dèbil. 
 vall      el ‘excavació longitudinal’ Han obert un vall.  
             la ‘depressió geogràfica’ La vall del riu. 
 fi         el ‘finalitat Actuen amb fins tèrbols.  
            la ‘acabament’ Arriba la fi de l’obra. 
 orde    el ‘arranjament’ Disposar-ho tot en bon orde.  
            la ‘manamment’ Promulga ordes severes
planeta el ‘astre’ L’apassionen els planetes. 
             la ‘destí’ Hem nascut amb la planeta  favorable. 
 terra    el ‘sòl, paviment’ Canvia el terra de la casa. 
             la ‘tots els altres sentits’ S’ha devaluat molt la terra. 
 paleta el ‘mestre de cases’ He contractat un paleta. 
            la ‘pala menuda’ Remeneu-ho amb la paleta.  

Para atenció al gènere dels noms següents, els quals a vegades, per influència del castellà, o per altres motius, són usats malament. 
Són masculins:

Els afores, un avantatge, els bacteris, el carrer, el compte, el costum, el deute, el dot, el dubte, els espinacs, un escafandre, un estratagema, el front, un full, un interrogant, el llegum, el marge, el lleixiu, el pendent, el senyal, els tèrmits, el regle, un torticoli... 

Són femenins: Amargor, calor, claror, esplendor, olor, resplendor, suor, verdor, estrena, desfilada, disfressa... Una anàlisi, la psicoanàlisi, una àgape, una àncora, una au, una aroma... La cercavila, la clímax, la dent, les hematies, la marató, les postres, la resta, la síncope, la síndrome, la vodka, l’oïda...

Feliç dia