FIGURA 1. Com veiem a la figura considerem tres àmbits curriculars principals per a plantejar: el conjunt de l'àrea de llengües (L1, L2 i L3); El conjunt de les àrees no lingüístiques i la intersecció entre els dos: I en cadascun d'estos àmbits es proposa un plantejament amb els pressupòsits de l'educació plurilingüe:
El tractament integrat: És una nova perspectiva.
FIGURA 2 Unifiquem criteris:
A.-Pertinença de tractar determinats continguts de llengua en ANL
Com llengua vehicular i no com a àrea d'estudi
Seria difícil adquirir en un enfocament merament comunicatiu
Com a resultat: rendiment òptim acadèmic; competència elevada en les llengües i bona integració sociocultural.
Augmenten el temps d'exposició a una llengua.
No de manera implícita o inconscient sinó planificada i explícita.
B. Diversificació de tractaments Emfasi diferent en els dos extrems del binomi llengua ←→ continguts. Establirem una diferència entre le modalitats d'aprenentatge integrat de llengua i continguts que posen l'èmfasi en els continguts i les que el posen en la llengua. En els primers,l'important són els continguts, i la llengua, considerat element fonamental per a l'adquisició dels continguts de l'àrea, esdevé un element subordinat a este fi. A l'altra extrem, les modalitats que posen l'èmfas en la llengua, poden arribar a considerar que els continguts de les àrees no lingüístiques són simplement un escenari idon per al treball de llengua, i el seu assoliment no esdevé en cap moment una preocupació essencial. Entremig, existixen modalitats en què l'èmfasi en la llengua i en els continguts pot estar més o menys equilibrat.
è
Organització de l'actuació
Proporcionar el màxim de temps vehicular possible a la llengua que té una presència menor en l'activitat social, és a dir, la llengua minoritzada.
En el nostre context, deixant de banda el temps dedicat a l'ensenyament del valencià i del castellà com a àrees, que ha de ser el mateix d'acord amb la legislació vigent, la proporció d'ús vehicular del valencià en els diferents programes hauria d'oscil·lar entre un tractament òptim que comença amb un 100% en l'Educació Infantil i va augmentant paulatinament fins aproximar-se a un 50% al final de l'ESO
FIGURA 3
COMPOMENTS DEL TILC EN UNA L2
COMPETÈNCIA ACADÈMICA
Treballant una part dels continguts de les llengües de manera conjunta entre l'àrea de llengües i l'àrea no lingüística.
Treball sobre les destreses i els coneixements lingüístics necessaris per a la construcció i comunicació dels sabers en les ANL sense ser artificial, com a element consubstancial a l'adquisició dels conceptes, procediments, actituds de les ANL.
Per qui no estiga convençut encara de la necessitat d'incorporar continguts de la competència lingüística acadèmica al seu treball a l'aula. Poden pensar, al capdavall, que prou feina tenen a ensenyar els continguts de l'àrea per anar pensant a assumir també continguts de llengua. La qüestió, tanmateix, no és tan senzilla. En realitat no es tracta solament que les àrees no lingüístiques són un context rellevant per a l'adquisició dels coneixements i habilitats lingüístiques del que anomenaríem competència acadèmica, sinó que, a la inversa, l'adquisició i ús d'estes habilitats són un element indispensable per a l'adquisició dels continguts científics.
En aquest model es considera que el desnvolupament lingüístic i acadèmic (continguts de les ANL) i cognitiu; l'atenció a l'ús i els elements culturals i el context sociocultural ensón els components essencials. A més, afirma que aquests components són complexos i que estan absolutament interconnectats.
TOTS SÓN NECESSSARIS PER A LA PLANIFICACIÓ
