http://mrmacguffin.blogspot.com/

dimecres, 18 de desembre del 2013

LES NOU MUSES

Les nou Muses, filles de Zeus i de Mnemòsine (la Memòria), són, d’acord amb la mitologia grega, les protectores de les arts. Solen aparéixer en les representacions artístiques associades al déu Apol·lo, també protector de la música i de les arts. Cadascuna porta atributs diferents que ens poden ajudar a reconéixer-les. Cal·líope (poesia èpica) apareix amb una tauleta per escriure i un estilet, de vegades amb un pergamí. Sol dur una corona de llorer. Clio (història) sol dur un pergamí obert o un llibre obert o un cofre de llibres. També sol aparéixer amb una trompeta. Erato (poesia amorosa o lírica) porta una lira i de vegades Cupido, el déu de l’amor, apareix al seus peus. Euterpe (música) pot dur una flauta simple o una doble (aulos) o una flauta de Pan. Melpòmene (tragèdia) sol dur una màscara tràgica, coturns i de vegades un punyal. Polímnia (poesia sacra i geometria) apareix amb expressió reflexiva, amb el colze recolzat en un pedestal i sostenint-se la barbeta amb la mà. Talia (comèdia) sol dur una màscara còmica, sandàlies als peus i un bastó ( el bacterion) en l’altra mà. Terpsícore (dansa) sol dur un instrument musical de corda en les mans , normalment en actitud de moviment, ballant, amb un pas avançat. Urània (astronomia) apareix amb un compàs i una esfera terrestre. Observa bé aquest sarcòfag del museu del Louvre
Aquesta pintura de Poussin (s XVII) es troba al Museu del Prado. Representa el déu Apol·lo, assegut en un tron, en el mont Parnàs, rodejat de les 9 Muses i de 9 poetes, entre els quals un, agenollat davant del déu li dóna una copa mentre la musa el corona. En el centre apareix representada la font Castàlia, situada en una vessant del mont Parnàs. Les seues aigües inspiraven esperit poètic, per això els amorets les ofereixen en copes als poetes. Hi ha quatre amorets més volant pels aires enmig d’un paisatge idílic. Els poetes porten les seues obres per oferir-les a Apol·lo, el déu de la música i les arts.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Brassai - Les escaliers de Montmartre-París



En todo lo alto
     tú,
          yo, con ojeras de noche en vela,
                 abajo,
                        y mis vanos intentos para conservar
                                        tu risa

Creo en ti,
Estàs.
Me basta.



Feliç dia

divendres, 2 d’agost del 2013

NO ENS PODEM PERMETRE L'ESPERANÇA

Una posta de sol de camí cap a casa 


POEMA que inclou una bona lliçó:

Amb cada mossegada de la vida perdre un paradís i guanyar-ne un altre" Alguna cosa se'n perd i se'n guanyen d'altres...



 És clar que no podem negar-nos l'esperança però l'altre dia ja una persona m'ho deia i jo també li ho deia "l'esperança fa de mal gestionar, no podem posar comportes, però és un mal negoci l'esperança perquè com deia Nietzche "no ens podem permetre l'esperança, és un turment per l'home", efectivament, esperança, esperar,esperem perquè érem amics,  no ho podem dissociar del sentiment d'amistat, però no ens ajuda gens a sortir-nos-en, açò no consola, no gens, però.. m'ho han dit moltes vegades, i ho he d'acceptar "amb el temps es valorarà s'ha viscut el que s'ha viscut, i restarà com si fos un tresor, no podem fer absoluament res més, allò ja no hi és i probablement ja no hi serà mai més,


 Una salutació carinyosa...Tanquem la temporada Feliç dia

divendres, 14 de juny del 2013

Música

Maravillosa obra plena de encanto, carácter tenue y vaporoso, sedosa y delicada, con una orquestación fina y alejada de las grandes masas orquestales. Las flautas, oboes, clarinetes y cuerdas se bastan para crear un magnífico y suavemente armonizado cuadro musical de una belleza sin par ROSSINI El estómago es el maestro que dirige la gran orquesta de nuestras pasiones. Comer, amar, cantar y digerir son los cuatro actos de esta ópera cómica que es la vida GIOACCHINO ROSSINI 1792-1868 De Rossini se dijo: "Es posible substituir a un rey, pero un gran artista es insubstituible” Wagner Karajan Con tanta belleza encima de una mesa no me queda más remedio que dejarles con algo que a mi me parece escalofriantemente bello dirigido por alguien que interpretaba la música de forma excepcional, Tanhauser


Feliç dia

dimecres, 1 de maig del 2013

Amb dedicatòria




...me gusta mi cuerpo cuando está con tu cuerpo. Es algo tan nuevo. Los músculos mejores y más nervios. me gusta tu cuerpo. megusta lo que hace, me gustan sus maneras. me gusta sentir la espina dorsal de tu cuerpo y sus huesos, y su trémula -firme-suavidad y lo que una y otra vez besaré, me gusta besar esta y esa parte de ti, me gusta, acariciar lentamente el,sorprendente vello de tu eléctrica piel, y sea-lo-que-fuere lo que acontece a la carne que se separa... Y los ojos grandes migas de amor, y me gusta quizá el estremecimiento debajo de mí tú tan perfectamente nueva Trad. de José Casas, para Buffalo Bill ha muerto, Ediciones Hiperión

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música," –Pablo Neruda.

Feliç dia

dissabte, 26 de gener del 2013

El largo y tortuoso camino

Ahora que por fin
 está bastante claro
dónde estás y dónde estoy

Sé por primera vez
que tendré fuerzas
 para construir contigo..

Y  empezarán a mirarnos
con envidia,
 y acabarán organizando
 excursiones
 para venir a preguntarnos
cómo hicimos





 Feliç dia

dimecres, 2 de gener del 2013

El tercer álbum és Kaya, un clàssic absolut

Bob Marley and The Wailers, Live! de 1975


Get Up Stand Up





No woman no cry



Feliç dia

Bob Marley, El primer disc és de 1973, “Catch a Fire


Concrete Jungle



Kinky reggae




Stir It Up






Feliç dia

Promised land

Majek Fashek publicaba una pieza titulada “Promised Land”; en ella, daba un paso más allá y entendía que la tierra prometida ya no era una referencia física sino que más bien significaba una subjetividad evocada, un deseo perenne de volver a un estado de conciencia y de armonía con el mundo que ya no pasaba sólo por el hecho de ir físicamente a África. Dice Fashek en esa canción que “…nosotros vamos a la tierra prometida / ojalá estés listo / la tierra prometida, no es África / no es América /no es Europa / la tierra prometida es un estado de la mente” (Fashek, 1997