preparar un power point amb moltes transparències: com a orientacions sempre podreu vore.l
El procés de redacció
hola soc...
Donem la importància a la paraula escrita.
Rebem milers de missatges al dia, alguns són auditius, alguns televisius, i molts són impresos.
Però, què tenen tots en comú; tots comencen en forma de text, Abans que una agència publicitària o una emissora de ràdio grave un espot comercial ha d'exisitr un guó. Abans que una productora grave un programa de tv ha d'existir un guió
La realitat és que sense la paraula escrita la majoria dels mitjans deixarien d'existir..
Per començar a parlar del procés de redacció i dels diferents factors que hi intervenen, el primer
que cal tenir clar és què s’ha de dir i com s’ha de processar la informació que cal desenvolupar
posteriorment,
la recollida de la informació,
la planificació,
la redacció i
la revisió.
1.1. LA RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ
Idees clau: recollir i generar idees.
— Abans de començar a escriure cal saber quina és la informació que haurà de contenir el
text.
— Hi ha diferents tècniques per generar idees que poden ser útils per superar bloquejos.
1.1.1. Com generar idees, com generar la informació que s'ha de transmetre
Primer de tot, cal evitar un seguit d’errors que es cometen a l’hora de començar a escriure:
— Voler escriure d’entrada el text perfecte, d’acord amb l’objectiu desitjat.
— Voler decidir l’ordre d’entrada de la informació.
— Seguir l’ordre natural del text: introducció, desenvolupament i conclusió.
— Fer-se un esquema del que serà el text sense haver reunit tota la informació necessària.
— Voler redactar, pensar i corregir alhora.
És important respondre algunes preguntes, prèvia a la fase de planificació i a la de redacció:
— Tinc tota la informació necessària, em cal llegir més o bé he de buscar informació?
— Cal que prenga apunts: notes, fitxes, llibres, estudis, Internet, etc.?
— Les notes, apunts, etc., són ordenades?
— Entenc per què he apuntat aquestes notes?
1.1.2. Tècniques per produir la informació
És important aplegar les idees sobre la matèria objecte de comunicació de l’escrit.
Escriptura lliure
Cal escriure de manera ràpida i sense aturar-se a pensar ni en l’ordre de la informació ni en
la gramàtica ni en res més que no siga anar fent el buidatge que es té al cap. Els processos
de planificació, redacció i revisió vindran més endavant.
Un cop fet el buidatge, cal tornar a llegir el que s’ha escrit fent l’esforç de posar en ordre la
informació i triar i destriar aquella que es considere important i obviar/desestimar aquella que
no ho és.
Mapa mental o conceptual o associatiu d’idees
És un sistema que s’elabora a partir d’una idea central o nuclear. És una associació mental que
es va dibuixant en un paper. Cal trobar la paraula central o nuclear de la informació que s’ha
de desenvolupar en l’escrit i apuntar-la encerclada enmig d’un full i, a continuació, s’han d’anar
associant altres idees a la idea central a partir de ramificacions, d’acord amb la jerarquia desit -
jada. És com si fos una extensió del sistema associatiu del cervell.
Quadre 1. Quadre de mapa mental
Idea Idea
Idea Idea
PARAULA
NUCLEAR
DEL TEMA
Pluja d’idees
És un mètode molt utilitzat en el món de la comunicació i, molt específicament, en el de la
publicitat. Es tracta d’anar apuntant sense cap mena de criteri establert diferents idees que sorgeixen
espontàniament. És com fer la llista per anar a comprar. No s’ha de prioritzar cap idea
ni rebutjar-ne cap. Tampoc no cal que l’ordre en què s’apunten sigui el lògic del discurs que
s’haurà de construir posteriorment.
Aquest sistema també por ser útil per superar bloquejos, ja que és espontani i gens selectiu.
Prendre notes
Es tracta d’anar prenent notes o apunts de llibres, estudis, projectes, Internet, etc. Cal, però,
anotar sempre d’on s’han tret aquestes notes perquè després sigui fàcil de localitzar-ne la procedència
per si cal revisar-les.
Establir un índex o un esquema
En el cas que es tinga molt clara quina ha de ser l’estructura de la informació que després
s’haurà de redactar en un text, pot ser útil fer-se un esquema o índex amb les parts principals
de la informació i anar apuntant en cada apartat de l’índex aquelles idees que s’hi desenvoluparan
en l’etapa de redacció.
Per exemple, es pot partir de l’esquema: introducció, desenvolupament i conclusió, que s’haurà
d’adaptar a l’objectiu final del text. No cal que hi haja, ara, un procés lineal d’emplenar les
idees sinó que es pot anar apuntant a mesura que les idees sorgeixen. És recomanable començar
a omplir les idees sobre el desenvolupament tenint present que hi poden haver diferents
paràgrafs i, per tant, diferents subtemes de la idea central i reservar la introducció i la conclusió
per al final.
Resum del tema
Fins aquí hem vist que:
Aplegar el màxim nombre d’idees possibles sobre el tema de què s’haja d’escriure utilitzant tècniques
per generar-les pot ajudar a superar bloquejos i a determinar millor el contingut del text.
Feliç dia
diumenge, 12 de març del 2017
PLANIFICAR LA REDACCIÓ
LA PLANIFICACIÓ
IDEES CLAU
— En qualsevol procés de redacció cal saber analitzar i reconèixer les diferents situacions
comunicatives que es generen en els textos.
— És necessari organitzar la informació a fi de facilitar la tasca de redacció.
— Cal saber quin és l’estil que s’adequa més a cada text.
— Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, caldrà tendir a construir textos precisos,
clars i concisos.
Planificar és fixar els objectius que es volen aconseguir amb el text i buscar una estratègia que
permeta recollir, seleccionar i ordenar la informació que s’hi vol transmetre.
2.1. L’ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA
Abans de començar a escriure és recomanable fer una breu reflexió per analitzar quines són
les circumstàncies que porten el redactor a comunicar-se per escrit; és a dir, es tracta de saber
quin ha de ser l’objectiu del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol
aconseguir amb el text.
2.1.1. Quin és l’objectiu del text?La finalitat que volem aconseguir condiciona en gran mesura el tipus de text que redactem.
Imaginem-nos que s’ha posat en funcionament un nou servei de recollida de trastos vells al nostre
barri. Si el nostre objectiu és donar-lo a conèixer a la resta de veïns, utilitzarem un text de
caràcter publicitari en què destacarem els avantatges que comporta aquesta nova iniciativa per
a tots els veïns. En canvi, si el que volem es analitzar l’eficàcia del nou servei, redactarem un
informe amb un to neutre i impersonal, i en farem una valoració al màxim d’objectiva possible.
Sembla clar, doncs, que tot i que parlem d’una mateixa realitat, l’objectiu que volem aconseguir
acaba determinant el tipus text que utilitzem.
Els tipus de textos
Textos argumentatius
Els textos argumentatius tenen la intenció de convèncer a partir de les argumentacions que es
fan sobre una idea, un concepte, una situació, etc. L’estructura acostuma a constar de tres
parts: introducció (tesi), desenvolupament (arguments) i conclusió (dependrà de l’objectiu del
text que pugui ser una petita recapitulació, que convidi a una reflexió, etc.).
2.1.2. Qui és el destinatari?
En la planificació del text, cal fixar el tipus de relació que hi ha entre el redactor i el destinatari.
Aquest últim pot ser:
— Destinatari conegut.
— Destinatari desconegut.
Destinatari conegut
Cal utilitzar les fórmules de tractament adequades al grau de formalitat que s’hi vol establir.
De la mateixa manera que quan es coneix algú se’l tracta de tu, en situacions de més formalitat
s’ha d’escollir entre els tractaments de vós —fórmula utilitzada en els documents administratius
i més neutre— o de vostè —habitualment utilitzada en llenguatge oral, però també més
distant que vós—, i no barrejar-los mai al llarg del text.
Per evitar usos incorrectes, en la figura següent apareixen els elements que es modifiquen en
un escrit segons el tractament formal que s’utilitze:
Tractament Persona del temps Possessius Pronoms febles
personal verbal
Vós 2a persona plural vostre/vostra/vostres CD/CI us/-vos
Vostè 3a persona singular seu/seva/seus/seves CD el/la/els/les
CI li/els
Quadre 2. Fórmules de tractament
Destinatari desconegut
En textos en què es desconega el gènere del destinatari, cal utilitzar fórmules vàlides per als
dos sexes: inclusió de la forma masculina i femenina amb una barra: completes (senyor/se -
nyora) o abreujades (adjunt/ta); tractament de vós; paraules de significat col·lectiu (direcció),
o fórmules neutres (col·laboració, un gran nombre d’aspirants).
Alguns exemples d’usos no sexistes podrien ser els següents:
L’home o els homes Els homes i les dones / la humanitat / les persones
El cos de l’home El cos humà
Els nens Els nens i les nenes / la infància
Els mexicans Els mexicans i les mexicanes / el poble mexicà
Les dones de la neteja El personal de neteja
Els metges i les infermeres El personal mèdic / el personal de salut
Anna Cot, advocat, enginyer... Anna Cot, advocada, enginyera...
2.1.3. Com es vol dir?
En la planificació partim de dues premisses:
— Convé que els textos tinguen un grau elevat de llegibilitat.
La llegibilitat és el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. Com
més elevat és el grau de llegibilitat d’un text, més fàcil resulta entendre el que s’hi diu.
A continuació es presenta una figura relativa a aquells elements que en un text contribueixen
a obtenir una llegibilitat alta, enfront dels que fan que la llegibilitat sigui baixa.
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa
— Paraules curtes i bàsiques
— Frases curtes
— Llenguatge concret
— Estructures que afavoreixen l’anticipació
(ordre lògic de l’oració)
— Presència de repeticions
— Presència de marcadors textuals
— Variació tipogràfica
(xifres, negreta, cursiva, etc.)
Quadre 3. La llegibilitat
Exemple: llegibilitat
La nova llei sobre mediació familiar a Catalunya s’inscriu en un corrent europeu per a l’ac -
tualització de les lleis de mediació. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la
mediació com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial adreçat a
facilitar la comunicació, en determina l’abast, és a dir, els conflictes —familiars i en altres
àmbits del dret privat— que poden ser objecte de mediació, i determina tant les persones
mediadores com les legitimades per participar en un procediment de mediació. La utilització
de la metodologia de la mediació en l’entorn de les famílies afectades imposa reformar alguns
aspectes per facilitar l’adaptació a les necessitats dels tribunals i és especialment rellevant la
inclusió expressa en el procediment especial de les famílies per a l’aprovació de la custòdia
compartida dels fills, atès que és la garantia que els acords obtinguts són apropiats i els que
millor protegeixen els interessos dels menors. El repte d’incrementar la qualitat dels serveis
de mediació s’ha de visibilitzar des del punt de vista legislatiu. Es disposa d’un elenc suficient
de mediadors i s’han consolidat amb èxit notable els programes de formació que avui
ofereixen les universitats catalanes i els col·legis professionals vinculats a la llei, que permeten
fixar nous objectius en l’especialització i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous
àmbits del dret privat d’un marcat caràcter social al desenvolupament d’aquesta metodologia,
en col·la boració amb el sistema jurisdiccional. La voluntat d’evitar la judicialització de determinats
conflictes no només té la finalitat d’agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó fonamentalment
possibilitar l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als
conflictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura
entre les parts (llegibilitat baixa –NR).
Diverses entitats socials i ajuntaments estan impulsant una xarxa de serveis d’orientació i
d’informació mediadora arreu de Catalunya per explicar els avantatges de la mediació com a
— Paraules llargues i complexes
— Frases llargues
— Llenguatge abstracte
— Subordinades i incisos llargs
— Posar les paraules importants al final
— Monotonia
eina de resolució de conflictes. Actualment, la mediació s’aplica als conflictes de caire familiar,
tot i que en un futur servirà per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procés, un
mediador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats.
També cal tenir present que aquest sistema, a més de rebaixar el cost del procés, permet descarregar
de feina els òrgans judicials o escurçar terminis. A tall d’exemple: tres de cada quatre
casos de mediació es resolen sense passar pel jutjat (llegibilitat alta –R).
2.1.4. Què es vol dir?
En la planificació cal tenir en compte que:
— El missatge ha de ser clar.
— Segons el tema usarem unes paraules o altres.
— Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres.
El missatge ha de ser clar
La idea central que es vulga comunicar s’ha de presentar de manera clara, per tal que el
destinatari la capte sense haver de fer esforços. La dispersió del missatge pot perjudicar se -
riosament l’objectiu perseguit. És a dir, cal plantejar-se què sap i què no sap la persona que
llegirà el text.
Segons el tema usarem unes paraules o altres
Cada àmbit temàtic requereix l’ús de paraules i expressions concretes. Per exemple, si redactem
un tríptic sobre la vegetació del terme municipal, caldrà que coneguem el nom dels diversos
arbres i arbustos que s’hi poden trobar: xiprers, pollancres, roures, rododendres, etc. És
necessari, doncs, conèixer la terminologia pròpia i usual del tema de què s’escriu.
Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres
Cada situació comunicativa determina les paraules a utilitzar. Per exemple, no s’explica amb
les mateixes paraules un accident de cotxe a un amic que en un informe policial.
A més, cal recordar que s’ha de ser conscient de què sap i què no sap el destinatari del text, i
buscar aquells referents que pugui identificar amb facilitat, ja que només així comprendrà la
situació comunicativa en què es troba.
2.2. L’ORDENACIÓ DE LES IDEES
En tots els escrits, les idees que es volen transmetre s’han d’organitzar de manera clara i coherent,
a fi que qualsevol lector les pugui entendre amb facilitat. Evidentment, aquesta organització
s’ha de determinar abans de començar a escriure.
Una de les millors maneres d’organitzar-les és determinar la jerarquia entre les idees principals
i les idees secundàries, per exemple, a través d’un esquema numèric com el que es presenta
en la figura següent:
1. —————————————————————————————
1.1. ———————————————————————————
1.2. ———————————————————————————
1.2.1. ————————————————————————
1.2.2. ————————————————————————
2. —————————————————————————————
Quadre 4. L’organització jeràrquica de les idees
Exemple: ordre de les idees
Text (NR)
Un escrit amb relació al retard en el lliurament de l’estudi Una trajectòria del desenvolupament
econòmic de la comarca.
El dia 31 d’agost, després de la nostra conversa telefònica, ja vàrem quedar d’acord en les
condicions d’enviament i de revisió.
A dia d’avui, 29 de setembre, no he rebut cap document ni per correu electrònic ni per correu
ordinari.
L’estudi en qüestió ha de ser publicat el dia 28 d’octubre. Això, tal com us havia comentat en
el seu moment, significa que l’estudi ha de ser revisat i maquetat abans del 10 d’octubre. Per
tant, des de l’Àrea de Publicacions de l’Ajuntament us sol·licitem que ens l’envieu al més aviat
possible per tal que l’empresa que s’ocupa de la maqueta tingui el temps necessari per lliurarnos
l’estudi dintre del termini establert.
Si necessiteu més informació o desitgeu fer-nos qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en
contacte amb la senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879.
Text (R)
Us comunico que a data d’avui, 29 de setembre, encara no hem rebut l’estudi Una trajectòria
del desenvolupament econòmic de la comarca. Recordeu que en la nostra conversa telefònica
de 31 d’agost ja vàrem acordar les condicions d’enviament.
Tal com ja us vaig comentar, aquest estudi ha de sortir publicat el 28 d’octubre i, abans, s’ha
de revisar i maquetar. Cal que l’empresa que se n’ocupa tingui el temps necessari per lliurarnos-
el dintre del termini establert, és a dir, abans del 10 d’octubre.
Us demano, doncs, que ens l’envieu al més aviat possible. Per a qualsevol consulta, no dubteu
a contactar amb aquesta àrea (senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879).
2.3. L’ESTABLIMENT DE L’ESTIL
Si es busca redactar textos funcionals, és a dir, àgils i eficaços en la comunicació escrita, cal
optar sempre per la precisió, la claredat i la concisió màximes.
2.3.1. La precisió
Per millorar el grau de precisió dels textos convé:
— Evitar frases i textos ambigus.
— Prescindir de les paraules multiús.
— Rebutjar les falques lingüístiques.
Evitar frases i textos ambigus
Les paraules s’han d’escollir amb cura a fi que expressin exactament el que es vulgui dir. Així
s’evitarà construir frases i textos ambigus.
Vegi ara alguns exemples de com evitar aquesta ambigüitat:
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aquest organisme ha d’enviar... (NR)
No queda clar a quin organisme es fa referència.
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aqueix Ajuntament ha d’enviar... (R)
Li comunico que l’advocat va presentar la seva liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (NR)
Pot entendre’s que estem parlant de la liquidació de l’advocat.
Us comunico que l’advocat va presentar la vostra liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (R)
El cap del Servei d’Obres ha de complimentar la proposta del director. (NR)
Sembla que hagi de fer compliments a la proposta i no que l’hagi de formalitzar.
El cap del Servei d’Obres ha de formalitzar la proposta del director. (R)
Exemples: evitar frases i textos ambiguos
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu compatibilitzar el contracte de treball formalitzat el 5 de febrer d’aquest mateix any
amb aquest Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi ha cap incompatibilitat. (NR)
25
L’ambigüitat de la frase «el contracte de treball formalitzat en data xxx amb aquest
Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals» podria fer pensar que el contracte de treball que s’ha formalitzat és per treballar
per a l’Ajuntament i per a la candidatura.
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu comptabilitzar el contracte de treball, formalitzat amb aquest Ajuntament el 5 de febrer
d’aquest mateix any, i la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi cap incompatibilitat. (R)
Prescindir de les paraules multiús
Les paraules multiús (jòquers, crosses) són aquelles que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que
acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que són tan genèriques i imprecises que de vegades, i segons en quin context,
no voler dir res, com ara: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema... dir, fer, realitzar,
procedir, posar, tenir... bo, interessant, positiu...
Frase 1
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquest tema al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-
vos el contracte. (NR)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquesta situació al més aviat possible o ens veurem obligats a
rescindir-vos el contracte. (R)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres me -
sos. Esperem rebre’l al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-vos el contracte. (R)
Frase 2
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han realitzat d’acord amb les bases
que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (NR)
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han especificat/explicitat/argumentat
d’acord amb les bases que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (R)
Frase 3
Us informo que ja fa uns mesos que tenim problemes amb mosquetes, sobretot a les plantes
6a i 7a. Després d’algunes actuacions, el problema no està eradicat. Dilluns passat vaig enviar
un correu electrònic a la senyora Ester Maimó per comentar-li aquest tema, però encara no en
tinc cap resposta. (NR)
Us informo que ja fa uns mesos que tenim mosquetes, sobretot a les plantes 6a i 7a. Després
d’al gu nes actuacions, encara no s’han pogut eradicar. Dilluns passat vaig enviar un correu electrònic
a la senyora Ester Maimó per comentar-li-ho, però encara no en tinc cap resposta. (R)
26
Frase 4
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava realitzant el
servei de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com
el vehicle, matricula 8967 FGF, realitzava una conducció perillosa fent ziga-zaga. (NR)
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava fent el servei
de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com el
vehicle, matrícula 8967 FGF, conduïa perillosament fent ziga-zaga. (R)
Rebutjar les falques lingüístiques
Cal vigilar l’abús de falques lingüístiques, és a dir, d’expressions que s’afegeixen innecessàriament
en una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi i es converteixen en tics repetitius.
A més, les que hi ha entre claudàtors acostumen a utilitzar-se de manera incorrecta.
[a nivell de] d’alguna manera
l’acte de en qualsevol cas
el fet que personalment
[en base a] vull dir que
[en funció de] evidentment
a través de és evident
A continuació es presenten uns quants exemples de l’ús indegut d’aquestes falques lingüístiques:
A nivell del sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de
l’any 2009. (INC)
Al sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de l’any
2009. (R)
Ordre a través de la qual s’estableixen els criteris per atorgar subvencions a les escoles
bressol. (NR)
Ordre que estableix els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (R)
Considero, personalment, que s’ha de modificar d’alguna manera el sistema de retribucions
dels col·laboradors externs de l’Administració. (NR)
Considero que s’ha de modificar el sistema de retribucions dels col·laboradors externs
de l’Administració. (R)
2.3.2. La claredat
Per crear textos més clars cal:
— Utilitzar paraules entenedores.
— Tendir a la naturalitat.
Utilitzar paraules entenedores
És important recordar que cal utilitzar les paraules i construccions que puguin resultar més clares
i entenedores al destinatari del missatge, a fi que la comunicació sigui eficaç. És per això
que, com a recomanació general, s’aconsella defugir de l’ús d’arcaismes i cultismes.
Nogensmenys, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (NR)
Tot i això, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (R)
Les persones interessades han de presentar llurs propostes abans del dia 15 d’aquest
mes. (NR)
Les persones interessades han de presentar les seves propostes abans del dia 15
d’aquest mes. (R)
A la reunió cal que hi assisteixi, àdhuc, el president de l’Associació Cultural. (NR)
A la reunió cal que hi assisteixi, fins i tot, el president de l’Associació Cultural. (R)
La claredat, però, no ha d’anar mai en detriment de la terminologia específica quan aquesta
sigui necessària. Per exemple:
La zona de bosc del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (NR)
La zona de forest del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (R)
Tendir a la naturalitat
Convé dir les coses de la manera més natural possible, ja que també serà la que resultarà més
clara.
En relació amb la vostra sol·licitud, s’ha observat l’absència de la documentació
següent: (NR)
En relació amb la vostra sol·licitud, us comunico que us falta presentar la documentació
següent: (R)
2.3.3. La concisió
Per redactar textos més concisos cal:
— Concentrar-se en l’essencial.
— Destacar les paraules clau.
— Suprimir les construccions amb preposicions.
— Evitar expressions prefixades.
— No abusar dels verbs predicatius.
Concentrar-se en l’essencial
A l’hora de redactar, convé concentrar-se en la informació essencial i prescindir de la que no
ho és. No sempre els incisos que pretenen aclarir són eficaços.
Que dilluns sigui festa, o no, depèn, sobretot, de l’Ajuntament i, per tant, no és una
decisió que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
L’Ajuntament és qui ha de decidir si dilluns és festa i no les empreses.(R)
Us justifico la recepció del vostre escrit, de data d’entrada en aquest Departament de
Recursos Humans el 3 de juny d’enguany (RE núm. 353), relatiu a la petició de l’assig -
nació del senyor Pere Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques,
i he de comunicar-vos que, de conformitat amb la vostra petició, i amb efecte des del
dia 23 de juliol d’enguany, el treballador esmentat quedarà assignat al grup horari
532 que demaneu. (NR)
En relació amb la vostra petició presentada en aquest Departament de Recursos Hu -
mans (RE núm. 353, de 3 de juny d’enguany), relativa a l’assignació del senyor Pere
Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques, us comunico que el
treballador esmentat quedarà assignat al grup horari 532, amb efecte des del dia 23
de juliol d’enguany. (R)
Destacar les paraules clau
És important que les paraules clau, les que porten tota la càrrega del significat, apareguin com
a subjectes i verbs principals de les seves respectives oracions, i no se subordinin a altres oracions.
Hi va haver una modificació en la baremació dels mèrits per cobrir les places vacants,
d’acord amb la nova Llei de funció pública. (NR)
El barem dels mèrits per cobrir les places vacants es va modificar, d’acord amb la
nova Llei de funció pública. (R)
A més, sovint el recurs a la subordinació és del tot innecessari.
Per mitjà d’aquest informe favorable, acredito que és procedent l’atorgament de la
llicència de primera ocupació al senyor...(NR)
Informo favorablement sobre l’atorgament de la llicència de primera ocupació al
se nyor... (R)
Suprimir les construccions amb preposicions
Convé suprimir els grups de paraules encapçalats per una preposició, ja que l’abús de complements
de nom enfosqueix i allarga innecessàriament la frase.
L’aplicació de les noves tècniques de disseny en els documents administratius fa més
fàcil la comprensió del contingut dels textos d’aquests escrits. (NR)
El nou disseny dels documents administratius en facilita la comprensió. (R)
29
Un cas molt estès d’aquesta mena de construcció és el que es genera amb preposició + el mateix
/ la mateixa / els mateixos / les mateixes usat com a pronom. En català mateix / mateixa... ha
de ser sempre un adjectiu.
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure els mateixos. (INC)
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure’ls. (R)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar els problemes de trànsit del mateix. (INC)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar-ne els problemes de trànsit. (R)
Evitar expressions prefixades
Moltes vegades s’usen algunes construccions prefixades per la tradició que només serveixen
per allunyar-se de la manera més corrent de dir les coses.
Us notifico, per al vostre coneixement i als efectes que considereu oportuns, que en
data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que denega... (NR)
Us notifico que en data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que
denega... (R)
L’objectiu del present escrit és citar-vos a una entrevista el proper dia 4 de març d’en -
guany, a les 12 hores, al Centre Municipal de Serveis Socials amb la finalitat d’infor -
mar-vos dels acords establerts amb el Patronat d’Assistència Social. (NR)
Us cito perquè us presenteu a una entrevista el 4 de març d’enguany, a les 12 hores,
al Centre Municipal de Serveis Socials per informar-vos dels acords establerts amb el
Patronat d’Assistència Social. (R)
No abusar dels verbs predicatius
Les construccions amb verbs predicatius, ser i estar, enfarfeguen i allarguen innecessàriament
la frase. Els verbs de predicació completa són més enèrgics i clars. Altres verbs febles, sovint
substituïbles, són fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
Les darreres dades disponibles són les corresponents al quart trimestre de l’any. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al quart trimestre de l’any. (R)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha tingut un augment d’un 1,5 %. (NR)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha augmentat un 1,5 %. (R)
Resum del tema
Fins aquí hem vist que:
Planificar és reflexionar sobre quines són les circumstàncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; és a dir, es tracta de recollir la informació necessària, saber quin ha de ser l’objectiu
del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol aconseguir amb el text.
Així mateix, també cal ordenar les idees a fi d’organitzar la informació que ha d’aparèixer en
el text. I que si es vol aconseguir un alt nivell d’eficàcia comunicativa, cal aplicar els criteris estilístics
que permetin obtenir la màxima precisió, claredat i concisió en allò que volem expressar.
IDEES CLAU
— En qualsevol procés de redacció cal saber analitzar i reconèixer les diferents situacions
comunicatives que es generen en els textos.
— És necessari organitzar la informació a fi de facilitar la tasca de redacció.
— Cal saber quin és l’estil que s’adequa més a cada text.
— Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, caldrà tendir a construir textos precisos,
clars i concisos.
Planificar és fixar els objectius que es volen aconseguir amb el text i buscar una estratègia que
permeta recollir, seleccionar i ordenar la informació que s’hi vol transmetre.
2.1. L’ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA
Abans de començar a escriure és recomanable fer una breu reflexió per analitzar quines són
les circumstàncies que porten el redactor a comunicar-se per escrit; és a dir, es tracta de saber
quin ha de ser l’objectiu del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol
aconseguir amb el text.
2.1.1. Quin és l’objectiu del text?La finalitat que volem aconseguir condiciona en gran mesura el tipus de text que redactem.
Imaginem-nos que s’ha posat en funcionament un nou servei de recollida de trastos vells al nostre
barri. Si el nostre objectiu és donar-lo a conèixer a la resta de veïns, utilitzarem un text de
caràcter publicitari en què destacarem els avantatges que comporta aquesta nova iniciativa per
a tots els veïns. En canvi, si el que volem es analitzar l’eficàcia del nou servei, redactarem un
informe amb un to neutre i impersonal, i en farem una valoració al màxim d’objectiva possible.
Sembla clar, doncs, que tot i que parlem d’una mateixa realitat, l’objectiu que volem aconseguir
acaba determinant el tipus text que utilitzem.
Els tipus de textos
Textos argumentatius
Els textos argumentatius tenen la intenció de convèncer a partir de les argumentacions que es
fan sobre una idea, un concepte, una situació, etc. L’estructura acostuma a constar de tres
parts: introducció (tesi), desenvolupament (arguments) i conclusió (dependrà de l’objectiu del
text que pugui ser una petita recapitulació, que convidi a una reflexió, etc.).
2.1.2. Qui és el destinatari?
En la planificació del text, cal fixar el tipus de relació que hi ha entre el redactor i el destinatari.
Aquest últim pot ser:
— Destinatari conegut.
— Destinatari desconegut.
Destinatari conegut
Cal utilitzar les fórmules de tractament adequades al grau de formalitat que s’hi vol establir.
De la mateixa manera que quan es coneix algú se’l tracta de tu, en situacions de més formalitat
s’ha d’escollir entre els tractaments de vós —fórmula utilitzada en els documents administratius
i més neutre— o de vostè —habitualment utilitzada en llenguatge oral, però també més
distant que vós—, i no barrejar-los mai al llarg del text.
Per evitar usos incorrectes, en la figura següent apareixen els elements que es modifiquen en
un escrit segons el tractament formal que s’utilitze:
Tractament Persona del temps Possessius Pronoms febles
personal verbal
Vós 2a persona plural vostre/vostra/vostres CD/CI us/-vos
Vostè 3a persona singular seu/seva/seus/seves CD el/la/els/les
CI li/els
Quadre 2. Fórmules de tractament
Destinatari desconegut
En textos en què es desconega el gènere del destinatari, cal utilitzar fórmules vàlides per als
dos sexes: inclusió de la forma masculina i femenina amb una barra: completes (senyor/se -
nyora) o abreujades (adjunt/ta); tractament de vós; paraules de significat col·lectiu (direcció),
o fórmules neutres (col·laboració, un gran nombre d’aspirants).
Alguns exemples d’usos no sexistes podrien ser els següents:
L’home o els homes Els homes i les dones / la humanitat / les persones
El cos de l’home El cos humà
Els nens Els nens i les nenes / la infància
Els mexicans Els mexicans i les mexicanes / el poble mexicà
Les dones de la neteja El personal de neteja
Els metges i les infermeres El personal mèdic / el personal de salut
Anna Cot, advocat, enginyer... Anna Cot, advocada, enginyera...
2.1.3. Com es vol dir?
En la planificació partim de dues premisses:
— Convé que els textos tinguen un grau elevat de llegibilitat.
La llegibilitat és el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. Com
més elevat és el grau de llegibilitat d’un text, més fàcil resulta entendre el que s’hi diu.
A continuació es presenta una figura relativa a aquells elements que en un text contribueixen
a obtenir una llegibilitat alta, enfront dels que fan que la llegibilitat sigui baixa.
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa
— Paraules curtes i bàsiques
— Frases curtes
— Llenguatge concret
— Estructures que afavoreixen l’anticipació
(ordre lògic de l’oració)
— Presència de repeticions
— Presència de marcadors textuals
— Variació tipogràfica
(xifres, negreta, cursiva, etc.)
Quadre 3. La llegibilitat
Exemple: llegibilitat
La nova llei sobre mediació familiar a Catalunya s’inscriu en un corrent europeu per a l’ac -
tualització de les lleis de mediació. El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la
mediació com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial adreçat a
facilitar la comunicació, en determina l’abast, és a dir, els conflictes —familiars i en altres
àmbits del dret privat— que poden ser objecte de mediació, i determina tant les persones
mediadores com les legitimades per participar en un procediment de mediació. La utilització
de la metodologia de la mediació en l’entorn de les famílies afectades imposa reformar alguns
aspectes per facilitar l’adaptació a les necessitats dels tribunals i és especialment rellevant la
inclusió expressa en el procediment especial de les famílies per a l’aprovació de la custòdia
compartida dels fills, atès que és la garantia que els acords obtinguts són apropiats i els que
millor protegeixen els interessos dels menors. El repte d’incrementar la qualitat dels serveis
de mediació s’ha de visibilitzar des del punt de vista legislatiu. Es disposa d’un elenc suficient
de mediadors i s’han consolidat amb èxit notable els programes de formació que avui
ofereixen les universitats catalanes i els col·legis professionals vinculats a la llei, que permeten
fixar nous objectius en l’especialització i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous
àmbits del dret privat d’un marcat caràcter social al desenvolupament d’aquesta metodologia,
en col·la boració amb el sistema jurisdiccional. La voluntat d’evitar la judicialització de determinats
conflictes no només té la finalitat d’agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó fonamentalment
possibilitar l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als
conflictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura
entre les parts (llegibilitat baixa –NR).
Diverses entitats socials i ajuntaments estan impulsant una xarxa de serveis d’orientació i
d’informació mediadora arreu de Catalunya per explicar els avantatges de la mediació com a
— Paraules llargues i complexes
— Frases llargues
— Llenguatge abstracte
— Subordinades i incisos llargs
— Posar les paraules importants al final
— Monotonia
eina de resolució de conflictes. Actualment, la mediació s’aplica als conflictes de caire familiar,
tot i que en un futur servirà per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procés, un
mediador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats.
També cal tenir present que aquest sistema, a més de rebaixar el cost del procés, permet descarregar
de feina els òrgans judicials o escurçar terminis. A tall d’exemple: tres de cada quatre
casos de mediació es resolen sense passar pel jutjat (llegibilitat alta –R).
2.1.4. Què es vol dir?
En la planificació cal tenir en compte que:
— El missatge ha de ser clar.
— Segons el tema usarem unes paraules o altres.
— Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres.
El missatge ha de ser clar
La idea central que es vulga comunicar s’ha de presentar de manera clara, per tal que el
destinatari la capte sense haver de fer esforços. La dispersió del missatge pot perjudicar se -
riosament l’objectiu perseguit. És a dir, cal plantejar-se què sap i què no sap la persona que
llegirà el text.
Segons el tema usarem unes paraules o altres
Cada àmbit temàtic requereix l’ús de paraules i expressions concretes. Per exemple, si redactem
un tríptic sobre la vegetació del terme municipal, caldrà que coneguem el nom dels diversos
arbres i arbustos que s’hi poden trobar: xiprers, pollancres, roures, rododendres, etc. És
necessari, doncs, conèixer la terminologia pròpia i usual del tema de què s’escriu.
Segons la situació presentada farem servir unes paraules o altres
Cada situació comunicativa determina les paraules a utilitzar. Per exemple, no s’explica amb
les mateixes paraules un accident de cotxe a un amic que en un informe policial.
A més, cal recordar que s’ha de ser conscient de què sap i què no sap el destinatari del text, i
buscar aquells referents que pugui identificar amb facilitat, ja que només així comprendrà la
situació comunicativa en què es troba.
2.2. L’ORDENACIÓ DE LES IDEES
En tots els escrits, les idees que es volen transmetre s’han d’organitzar de manera clara i coherent,
a fi que qualsevol lector les pugui entendre amb facilitat. Evidentment, aquesta organització
s’ha de determinar abans de començar a escriure.
Una de les millors maneres d’organitzar-les és determinar la jerarquia entre les idees principals
i les idees secundàries, per exemple, a través d’un esquema numèric com el que es presenta
en la figura següent:
1. —————————————————————————————
1.1. ———————————————————————————
1.2. ———————————————————————————
1.2.1. ————————————————————————
1.2.2. ————————————————————————
2. —————————————————————————————
Quadre 4. L’organització jeràrquica de les idees
Exemple: ordre de les idees
Text (NR)
Un escrit amb relació al retard en el lliurament de l’estudi Una trajectòria del desenvolupament
econòmic de la comarca.
El dia 31 d’agost, després de la nostra conversa telefònica, ja vàrem quedar d’acord en les
condicions d’enviament i de revisió.
A dia d’avui, 29 de setembre, no he rebut cap document ni per correu electrònic ni per correu
ordinari.
L’estudi en qüestió ha de ser publicat el dia 28 d’octubre. Això, tal com us havia comentat en
el seu moment, significa que l’estudi ha de ser revisat i maquetat abans del 10 d’octubre. Per
tant, des de l’Àrea de Publicacions de l’Ajuntament us sol·licitem que ens l’envieu al més aviat
possible per tal que l’empresa que s’ocupa de la maqueta tingui el temps necessari per lliurarnos
l’estudi dintre del termini establert.
Si necessiteu més informació o desitgeu fer-nos qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en
contacte amb la senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879.
Text (R)
Us comunico que a data d’avui, 29 de setembre, encara no hem rebut l’estudi Una trajectòria
del desenvolupament econòmic de la comarca. Recordeu que en la nostra conversa telefònica
de 31 d’agost ja vàrem acordar les condicions d’enviament.
Tal com ja us vaig comentar, aquest estudi ha de sortir publicat el 28 d’octubre i, abans, s’ha
de revisar i maquetar. Cal que l’empresa que se n’ocupa tingui el temps necessari per lliurarnos-
el dintre del termini establert, és a dir, abans del 10 d’octubre.
Us demano, doncs, que ens l’envieu al més aviat possible. Per a qualsevol consulta, no dubteu
a contactar amb aquesta àrea (senyora Araceli Muñoz, tel.: 938 765 879).
2.3. L’ESTABLIMENT DE L’ESTIL
Si es busca redactar textos funcionals, és a dir, àgils i eficaços en la comunicació escrita, cal
optar sempre per la precisió, la claredat i la concisió màximes.
2.3.1. La precisió
Per millorar el grau de precisió dels textos convé:
— Evitar frases i textos ambigus.
— Prescindir de les paraules multiús.
— Rebutjar les falques lingüístiques.
Evitar frases i textos ambigus
Les paraules s’han d’escollir amb cura a fi que expressin exactament el que es vulgui dir. Així
s’evitarà construir frases i textos ambigus.
Vegi ara alguns exemples de com evitar aquesta ambigüitat:
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aquest organisme ha d’enviar... (NR)
No queda clar a quin organisme es fa referència.
En relació amb el conveni signat entre Renfe i l’Ajuntament de «X», us comunico que
aqueix Ajuntament ha d’enviar... (R)
Li comunico que l’advocat va presentar la seva liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (NR)
Pot entendre’s que estem parlant de la liquidació de l’advocat.
Us comunico que l’advocat va presentar la vostra liquidació al Departament
d’Economia i Finances. (R)
El cap del Servei d’Obres ha de complimentar la proposta del director. (NR)
Sembla que hagi de fer compliments a la proposta i no que l’hagi de formalitzar.
El cap del Servei d’Obres ha de formalitzar la proposta del director. (R)
Exemples: evitar frases i textos ambiguos
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu compatibilitzar el contracte de treball formalitzat el 5 de febrer d’aquest mateix any
amb aquest Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi ha cap incompatibilitat. (NR)
25
L’ambigüitat de la frase «el contracte de treball formalitzat en data xxx amb aquest
Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals» podria fer pensar que el contracte de treball que s’ha formalitzat és per treballar
per a l’Ajuntament i per a la candidatura.
En relació amb el vostre escrit de data 3 de maig d’enguany, en el qual sol·licitàveu saber si
podíeu comptabilitzar el contracte de treball, formalitzat amb aquest Ajuntament el 5 de febrer
d’aquest mateix any, i la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi cap incompatibilitat. (R)
Prescindir de les paraules multiús
Les paraules multiús (jòquers, crosses) són aquelles que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que
acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que són tan genèriques i imprecises que de vegades, i segons en quin context,
no voler dir res, com ara: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema... dir, fer, realitzar,
procedir, posar, tenir... bo, interessant, positiu...
Frase 1
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquest tema al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-
vos el contracte. (NR)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquesta situació al més aviat possible o ens veurem obligats a
rescindir-vos el contracte. (R)
Us recordo que, a hores d’ara, encara no hem rebut el material que havia d’arribar fa tres me -
sos. Esperem rebre’l al més aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-vos el contracte. (R)
Frase 2
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han realitzat d’acord amb les bases
que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (NR)
Us comunico que la finalitat i l’import de la subvenció no s’han especificat/explicitat/argumentat
d’acord amb les bases que figuren en el Decret d’Alcaldia d’aquesta corporació. (R)
Frase 3
Us informo que ja fa uns mesos que tenim problemes amb mosquetes, sobretot a les plantes
6a i 7a. Després d’algunes actuacions, el problema no està eradicat. Dilluns passat vaig enviar
un correu electrònic a la senyora Ester Maimó per comentar-li aquest tema, però encara no en
tinc cap resposta. (NR)
Us informo que ja fa uns mesos que tenim mosquetes, sobretot a les plantes 6a i 7a. Després
d’al gu nes actuacions, encara no s’han pogut eradicar. Dilluns passat vaig enviar un correu electrònic
a la senyora Ester Maimó per comentar-li-ho, però encara no en tinc cap resposta. (R)
26
Frase 4
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava realitzant el
servei de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com
el vehicle, matricula 8967 FGF, realitzava una conducció perillosa fent ziga-zaga. (NR)
La unitat policial amb indicatiu Víctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava fent el servei
de seguretat ciutadana per l’avinguda del Maresme d’aquesta localitat i va observar com el
vehicle, matrícula 8967 FGF, conduïa perillosament fent ziga-zaga. (R)
Rebutjar les falques lingüístiques
Cal vigilar l’abús de falques lingüístiques, és a dir, d’expressions que s’afegeixen innecessàriament
en una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi i es converteixen en tics repetitius.
A més, les que hi ha entre claudàtors acostumen a utilitzar-se de manera incorrecta.
[a nivell de] d’alguna manera
l’acte de en qualsevol cas
el fet que personalment
[en base a] vull dir que
[en funció de] evidentment
a través de és evident
A continuació es presenten uns quants exemples de l’ús indegut d’aquestes falques lingüístiques:
A nivell del sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de
l’any 2009. (INC)
Al sector serveis, la recaptació ha estat superior a la dels mateixos mesos de l’any
2009. (R)
Ordre a través de la qual s’estableixen els criteris per atorgar subvencions a les escoles
bressol. (NR)
Ordre que estableix els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (R)
Considero, personalment, que s’ha de modificar d’alguna manera el sistema de retribucions
dels col·laboradors externs de l’Administració. (NR)
Considero que s’ha de modificar el sistema de retribucions dels col·laboradors externs
de l’Administració. (R)
2.3.2. La claredat
Per crear textos més clars cal:
— Utilitzar paraules entenedores.
— Tendir a la naturalitat.
Utilitzar paraules entenedores
És important recordar que cal utilitzar les paraules i construccions que puguin resultar més clares
i entenedores al destinatari del missatge, a fi que la comunicació sigui eficaç. És per això
que, com a recomanació general, s’aconsella defugir de l’ús d’arcaismes i cultismes.
Nogensmenys, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (NR)
Tot i això, contra aquesta resolució podeu interposar recurs. (R)
Les persones interessades han de presentar llurs propostes abans del dia 15 d’aquest
mes. (NR)
Les persones interessades han de presentar les seves propostes abans del dia 15
d’aquest mes. (R)
A la reunió cal que hi assisteixi, àdhuc, el president de l’Associació Cultural. (NR)
A la reunió cal que hi assisteixi, fins i tot, el president de l’Associació Cultural. (R)
La claredat, però, no ha d’anar mai en detriment de la terminologia específica quan aquesta
sigui necessària. Per exemple:
La zona de bosc del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (NR)
La zona de forest del terme municipal de «X» és superior a la de sòl urbanitzable. (R)
Tendir a la naturalitat
Convé dir les coses de la manera més natural possible, ja que també serà la que resultarà més
clara.
En relació amb la vostra sol·licitud, s’ha observat l’absència de la documentació
següent: (NR)
En relació amb la vostra sol·licitud, us comunico que us falta presentar la documentació
següent: (R)
2.3.3. La concisió
Per redactar textos més concisos cal:
— Concentrar-se en l’essencial.
— Destacar les paraules clau.
— Suprimir les construccions amb preposicions.
— Evitar expressions prefixades.
— No abusar dels verbs predicatius.
Concentrar-se en l’essencial
A l’hora de redactar, convé concentrar-se en la informació essencial i prescindir de la que no
ho és. No sempre els incisos que pretenen aclarir són eficaços.
Que dilluns sigui festa, o no, depèn, sobretot, de l’Ajuntament i, per tant, no és una
decisió que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
L’Ajuntament és qui ha de decidir si dilluns és festa i no les empreses.(R)
Us justifico la recepció del vostre escrit, de data d’entrada en aquest Departament de
Recursos Humans el 3 de juny d’enguany (RE núm. 353), relatiu a la petició de l’assig -
nació del senyor Pere Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques,
i he de comunicar-vos que, de conformitat amb la vostra petició, i amb efecte des del
dia 23 de juliol d’enguany, el treballador esmentat quedarà assignat al grup horari
532 que demaneu. (NR)
En relació amb la vostra petició presentada en aquest Departament de Recursos Hu -
mans (RE núm. 353, de 3 de juny d’enguany), relativa a l’assignació del senyor Pere
Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques, us comunico que el
treballador esmentat quedarà assignat al grup horari 532, amb efecte des del dia 23
de juliol d’enguany. (R)
Destacar les paraules clau
És important que les paraules clau, les que porten tota la càrrega del significat, apareguin com
a subjectes i verbs principals de les seves respectives oracions, i no se subordinin a altres oracions.
Hi va haver una modificació en la baremació dels mèrits per cobrir les places vacants,
d’acord amb la nova Llei de funció pública. (NR)
El barem dels mèrits per cobrir les places vacants es va modificar, d’acord amb la
nova Llei de funció pública. (R)
A més, sovint el recurs a la subordinació és del tot innecessari.
Per mitjà d’aquest informe favorable, acredito que és procedent l’atorgament de la
llicència de primera ocupació al senyor...(NR)
Informo favorablement sobre l’atorgament de la llicència de primera ocupació al
se nyor... (R)
Suprimir les construccions amb preposicions
Convé suprimir els grups de paraules encapçalats per una preposició, ja que l’abús de complements
de nom enfosqueix i allarga innecessàriament la frase.
L’aplicació de les noves tècniques de disseny en els documents administratius fa més
fàcil la comprensió del contingut dels textos d’aquests escrits. (NR)
El nou disseny dels documents administratius en facilita la comprensió. (R)
29
Un cas molt estès d’aquesta mena de construcció és el que es genera amb preposició + el mateix
/ la mateixa / els mateixos / les mateixes usat com a pronom. En català mateix / mateixa... ha
de ser sempre un adjectiu.
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure els mateixos. (INC)
El Ple atorga competències a l’alcalde per establir convenis amb d’altres Ajuntaments
de la comarca i subscriure’ls. (R)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar els problemes de trànsit del mateix. (INC)
L’arquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme l’obra per millorar-ne els problemes de trànsit. (R)
Evitar expressions prefixades
Moltes vegades s’usen algunes construccions prefixades per la tradició que només serveixen
per allunyar-se de la manera més corrent de dir les coses.
Us notifico, per al vostre coneixement i als efectes que considereu oportuns, que en
data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que denega... (NR)
Us notifico que en data 6 de març de 2009 l’alcalde ha dictat una resolució que
denega... (R)
L’objectiu del present escrit és citar-vos a una entrevista el proper dia 4 de març d’en -
guany, a les 12 hores, al Centre Municipal de Serveis Socials amb la finalitat d’infor -
mar-vos dels acords establerts amb el Patronat d’Assistència Social. (NR)
Us cito perquè us presenteu a una entrevista el 4 de març d’enguany, a les 12 hores,
al Centre Municipal de Serveis Socials per informar-vos dels acords establerts amb el
Patronat d’Assistència Social. (R)
No abusar dels verbs predicatius
Les construccions amb verbs predicatius, ser i estar, enfarfeguen i allarguen innecessàriament
la frase. Els verbs de predicació completa són més enèrgics i clars. Altres verbs febles, sovint
substituïbles, són fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
Les darreres dades disponibles són les corresponents al quart trimestre de l’any. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al quart trimestre de l’any. (R)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha tingut un augment d’un 1,5 %. (NR)
A Catalunya l’impost de béns mobles ha augmentat un 1,5 %. (R)
Resum del tema
Fins aquí hem vist que:
Planificar és reflexionar sobre quines són les circumstàncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; és a dir, es tracta de recollir la informació necessària, saber quin ha de ser l’objectiu
del text, a qui s’adreça, com es vol transmetre el missatge i què es vol aconseguir amb el text.
Així mateix, també cal ordenar les idees a fi d’organitzar la informació que ha d’aparèixer en
el text. I que si es vol aconseguir un alt nivell d’eficàcia comunicativa, cal aplicar els criteris estilístics
que permetin obtenir la màxima precisió, claredat i concisió en allò que volem expressar.
diumenge, 5 de març del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)