http://mrmacguffin.blogspot.com/

dilluns, 24 d’abril del 2017

Preparació del curs Valencià superior C2

PLANIFICACIÓ PRIMERA SESSIÓ
Primer: dos aspectes del títol C2 o Superior de Valencià.
Europa s'ha posat d'acord pel que fa a la certificació i ensenyament de llengües i ha elaborat un document que s'anomena MECR el qual estableix quins són els nivells i els objectius i continguts que hauran d'aplicar totes les institucions que ensenyen o acrediten llengua.
A partir del MECR tenim una denominació nova:
ANTERIOR                                           ARA
Orals                                                 A2 (Bàsic))
Elemental                                         B1 (Elemental)
----                                                    B2 (Intermedi)                                          
Mitjà                                                 C1 (Suficiència)
Superior                                            C2 (Superior)

OBJECTIUS

Oferir formació sobre aspectes morfosintàctics, ortogràfics i lèxics de nivell.
Facilitar la preparació de la prova de nivell Superior de la JQCV.

CONTINGUTS
Hem seleccionat estos continguts perquè considerem que podrien arribar a ser complexos
- Gènere i nombre
- Accentuació
- Verbs
- Preposicions
- Pronoms
- Conjuncions
- Adverbis
- Sinonímia i doblets lèxics

DURADA DEL CURS I ESTRUCTURADA

8 Setmanes
Dedicació setmanal: 4 hores

METODOLOGIA

CONTINGUTS
- 16 Unitats amb exercicis autocorrectius a través de la Comunitat d'Aprenentatge

INFORMACIÓ GRAMATICAL

AVALUACIÓ

FÒRUM DE DEBAT I DE DUBTES PER CADA UNITAT, espai d'intercani i comunicació entre tot l'alumnat.

EINES DE COMUNICACIÓ
Tauler d'Anuncis ( professora i alumnat)
Fòrum general de tot el curs (alumnes-alumnes-professora)
Carpeta de documentació



Us desitgem que us siga ben profitós. ENDAVANT!







Feliç dia

diumenge, 23 d’abril del 2017

ASPECTES TEÒRICS DEL VERB

Accentuació

1. La forma feu pot ser bé del present d'indicatiu, bé de l'imperatiu; per contra, la forma féu pertany al passat simple, i és, per tant, sinònim de vau fer.

2.Atenció amb l'accent diacrític, que ens permet distingir véns, del verb vindre; de l'homòfon vens, del verb vendre.

Imperfet indicatiu

Com ja deveu saber, les formes de l'imperfet d'indicatiu del verb fer són feia, feies, feia, féiem, féieu, feien.

Present de subjuntiu

1. La forma que s'hi escau és inclogueu; l forma "inclogau" és un vulgarisme, mentre que incloeu pertany al present d'indicatiu.

Exemple: Us he dit que  feu un informe unànime i que l'incogleu en l'expedient.

2. Recordeu que en registres formals com un examen, les formes del present de subjuntiu són enggual, engules, etc.; les formes engulga, engulgues, etc., s'adscriurien a registres poc formals.

3. Noteu que les formes del present de subjuntiu del verb proveir són proveïsca, proveïsques, proveïsca, proveïm, proveïu, proveïsquen.
Exemple: No cal que us proveïu de tantes viandes per a la nit de Nadal

4.Observeu bé com són els presents de subjuntiu dels verbs veure (veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen), eixir (isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen). Pel que fa al verb llegir cal tindre present que pot seguir el model no incoatiu, les formes del qual són llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen, o bé el model incoatiu, amb les formes següents: llegisca, llegisques, llegisca, llegisquen, si bé els valencians solem usar les primeres.
Exemple: El nostre pare no vol que nosaltres vegem certs programes de televisió, ni que llegim còmics, i encara menys, que isquem després de les 11 de la nit.

5. Recordeu que el present de subjuntiu de tossir és tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen; les formes tusca, tusques, etc., es poden usar en registres poc formals, però les formes *tusga, *tusgues, etc., no pertanyen a l'estàndarrd.
Exemple: No m'agrada que la xiqueta tussa tant; l'hauré de dur a un pediatre /a una pediatra que em van recomanar.

6 Quan s'expressa una prohibició el temps que hi cal usar és el present de subjuntiu ( i no l'imperatiu) les formes del qual són escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen; la forma escriviu pertany a l'imperatiu i la forma escrigau no pertany a l'estàndard.
Exemple: no escrigueu tan fort, que foradareu el paper.

imperfet de subjuntiu
Atenció perquè les formes de l'imperfet de subjuntiu són vera, veres, vera, vérem, véreu, veren (unes preteses formes *vegera *veguera*vegeres*vegueres, etc. són invencions analògiques no normatives.
Exemple. Li agradaria que nosaltres vérem com ha quedat sa casa.

correlació dels temps verbals en les oracions condicionals

1. EXPRESSIÓ DE LA CONDICIÓ
• La condició no és pot expressar mitjançant les expressions de + infinitiu ni  a + infinitiu (*De no venir a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel que es diu tothom és un mentider). Heu de recórrer a conjuncions més genuïnes, com ara si o en cas que: Si no ve a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la. En cas que no vinga a l’hora que hem quedat, anirem a buscar-la. Si es jutja pel que es diu, tothom és un mentider.Les oracíons condicionals es formen exclusivament amb la conjunció .

Exemple: Si n'haguera sabut les conseqüències, no m'hauria atrevit a fer tot el que em vaig atrevir.

2. Si parlem en el camp de la realitat, cal usar-hi present indicatiu del verb vindre; i no subjuntiu
Exemple: Si no véns prompte, s'emportarà el moble

La correlació dels temps verbals en les oracions condicionals és la següent: Amb connector si.
  • Indicatiu:
      Si els avises, vénen / vindran
      Si els avisaves, venien / vindrien
      Si els vas avisar, van venir / han vingut
      Si els has avisat, vénen / vindran / han vingut / deuen haver vingut
  • Subjuntiu:
      Si els avisares, vindrien
      Si els hagueres avisat, vindrien / haurien vingut
      (no: hagueren vingut)

Amb altres connectors
Present de subjuntiu                                 Present
En cas que em necessites                        et done un cop de mà

Present de subjuntiu                                 Futur
Posat que vinga, que ho dubte,               ens n'anirem tots plegats

Amb que tu hi haguessis anat                 tot s’hauria arreglat
*Plusquamperfet de subjuntiu                    Condicional perfet


oracions condicionals.*Com que es tracta de temps compostos, cal usar el condicional en la segona part

oracions per a expressar hipòtesis o dubtes

Recordeu que, per a expressar hipòtesis o dubtes, nosaltres ens valem del MODE INDICATIU, i no del SUBJUNTIU (com fa el castellà): potser nevarà esta nit ( i no potser neve esta nit).
Exemple: El nostre amic Ignasi, tal vegada arribarà dilluns.

Complement Règim Verbal

Com ja deveu saber, hi ha una sèrie de verbs o locucions verbals que porten un complement anomenat complement de règim verbal (CRV), que habitualment va introduït per una preposició. Es tracta de verbs i locucions com ara "acostumar-se a": ens hem acostumat a tot; "pensar en": només penseu en la mona de pasqua; "saber de": el meu nebot Joan sap molt d'informàtica; "ser senyal de": açò és senyal d'alegria; "amenaçar amb": ens va amenaçar amb l'expulsió; ara bé, quan el CRV està representat per un infinitiu, els complements que són introduïts per les preposicions en i amb, canvien per a o de; només penseu en la mona de pasqua, però només penseu a/de menjar-vos la mona de pasqua (i no...*en menjar-vos ...); ens va amenaçar amb l'expulsió, però ens va amenaçar a/d'expulsar-nos ( i no... *amb expulsar-nos); es complau en el convit, però es complau a/de convidar-nos ( i no...*en convidar-nos...); , finalment, si el CRV és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició desapareix. Observeu les tres possibilitats: confie en el resultat de l'examen, però confie a/de superar l'examen i, finalment, confie que aprovaré l'examen ( i no *de que aprovaré...).

1. La construcció atrevir-se amb no és valenciana; en la nostra llengua cal usar atrevir-se a fer (alguna cosa);
Exemple:no m'he atrevit mai a fer el camí de Sant Jaume.


2. Observeu que acabar amb significa, exclusivament, "finalitzar amb": l'acte va acabar amb la interpretació de l'himne; l'edifici acaba amb un terrat; però no ho és quan s'usa en comptes de posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.: És hora de posar fi a tantes baralles (i no...*d'acabar amb tantes.../
Exemple: El campanar acaba mab una cúpula, damunt de la qual hi ha un penell.

3. Observeu que es tracta del mateix verb, pensar, que té dos complements de règim verbal. Com que el primer complement és un sintagma nominal, els diners, està introduït per la preposició en; el segon complement, en canvi, és un infinitiu, guanyar diners, i , per tant, haurem d'introduir-lo amb les preposicions a o de, indistintament.
Exemple: No sé com sou: només penseu en els diners; sempre esteu pensant a guanyar-ne més i més.

Verbs transitius

1. Observeu que el ver abominar és transitiu i, per tant, el complement que porte ha de ser directe, sense cap preposició; no és correcta, per tant, la seqüència *abominar de la ideologia...
Exemple: L'autor va abominar la ideologia que tant havia defensat

2. Observeu que el verb afectar és transitiu, i, per tant, du un complement directe, que -com el nom indica- ha d'anar directament unit al verb, sense preposició.

Exemple: Aquella tràgica notícia va afectar tot el món.

3.Observeu que el verb concernir és transitiu i,per tant, ha de dur un objecte directe: el.
Exemple. el tema no el concernia.

4. Continuar: l´ús transitiu d’aquest verb no es construeix amb preposició.
Després d’aquesta interrupció continuem el programa (no pas després
d’aquesta interrupció continuem amb el programa).


5.Estranyar: és un verb transitiu que també té un ús pronominal.
No l’estranyaria gens que estigués malalt (no pas no li estranyaria gens que
estigués malalt).
No t’estranyis de la seva conducta


6. Informar: és un verb transitiu quan vol dir donar una informació, però és intransitiu
quan vol dir emetre un informe.
Hem d’informar el teu cap del que ha passat.
L’assemblea ha informat sobre el pla de costes.


7. Molestar: és un verb transitiu (com empipar i emprenyar).
No vull que molestis més les meves amigues.
8. Necessitar: és un verb transitiu que du un complement directe que no va introduït per la
preposició de.
Necessito el vostre suport (no pas necessito del vostre suport).


9. Parlar: quan és transitiu només significa fer servir un llenguatge, però per als usos més
habituals porta la preposició de, que no podem elidir.
No parlo gaire bé el xinès.
Haurem de parlar d’això un altre dia. N’haurem de parlar un altre dia (no pas
haurem de parlar això o bé ho haurem de parlar un altre dia).

Verbs intransitius

1. El verb coure, amb el valor "sofrir una transformació, una substància sotmesa a l'acció del foc o de la calor" és intransitiu. L'arròs ja ha cuit.
Exemple: Ja han cuit les creïlles.

2.Botar: aquest verb és intransitiu i no du complement directe.
La pilota ha botat dues vegades o he fet botar la pilota dues vegades (no pas he
botat la pilota dues vegades


3.Cessar: és un verb intransitiu quan vol dir dimitir, deixar d’exercir un càrrec i no porta
complement directe.
El conseller ha cessat en el càrrec ( no pas el conseller ha cessat el càrrec o el
president ha cessat el conseller).


4.Succeir: sempre és un verb intransitiu i no du mai complement directe.
Va succeir al seu pare en el càrrec.
Han succeït moltes coses.


5.Telefonar: (com trucar) és un verb intransitiu quan vol dir establir comunicació per
telèfon.
Telefona al Pere per dir-li la notícia. Telefona-li (no pas telefona-la).

Verbs pronominals

1. Noteu que el verb adormir, usat pronominalmen, adormir-se, significa "començar a dormir".
Exemple: No crideu tan fort,que el xiquet s'està adormint.

2. Noteu que la nostra locució deixar-hi la pell (o la vida), que significa "morir en una empresa", no s'usa pronominalment; no és, per tant, *deixar-se la pell, i en esta frase, *em vaig deixar la pell.
Exemple: Gairebé vaig deixar la pell en l'antic treball; i per tant ara ja no vull treballar més.

3.Riure: no és un verb pronominal.
La Maria sempre riu (no pas la Maria sempre es riu).


4.Passar: no és un verb pronominal quan vol dir passar per un lloc.
Quan tinguis temps passa per casa (no pas quan tinguis temps passa’t per casa).


5.Explicar: no és un verb pronominal quan vol dir exposar amb claredat.
Què expliques, noi? (no pas què t’expliques noi?)


6.Escaure: només és pronominal quan vol dir esdevenir-se, o trobar-se en un lloc, en una
ocasió determinada. En tots els altres significats no porta pronom.


7.Cobrar: no és pronominal quan vol dir obtenir un pagament.
Cobre si us plau (no pas cobre’s si us plau).


8. Callar: no és pronominal.
No va voler callar en tota l’estona. Calla! (no pas no va voler callar-se en tota
l’estona o calla’t).


9.Caure: no és pronominal.
Compte que no caiguis! ( no pas compte que no et caiguis!)


10.Baixar: (també pujar) no és pronominal.
Baixa de l’escala (no pas baixa’t de l’escala).


11.Anar: cal recordar que l’ús pronominal, quan significa ‘marxar d’un lloc’, requereix
dos pronoms.
Ja estic fart! Me’n vaig (no pas em vaig).


Verbs de la 2a conjugació

Atenció amb el verb irrompre (i també amb els verbs corrompre, interrompre, prorrompre i rompre) perquè a causa del castellà, se solen substituir per uns inexistents verbs *irrompir, corrompir, interrumpir, prorrompir i rompir, una atenció especial cal posar en els participis: irromput, corromput, interromput, prorromput, etc.
Exemple: Estàvem tots tranquils, i de sobte va irrompre aquell animal en la sala.

Verbs de la 3a conjugació

1. Observeu que el nostre verb és abaratir, i no *abaratar, observeu els verbs següents, en què hom pot cometre un error semblant aclarir ( i no *aclarar, acovardir (i no acobardar); agrir (i no agrejar); amansir (i no amansar); atemorir (i no temoritzar); col·lidir (i no colisionar), engrandir (i no agrandar); engrossir o engruixir ( i no engrossar); expandir ( i no expansionar); extorquir ( i no extorsionar)...
Exemple: El fet d'abaratir les matèries primeres ajudarà el comerç.

2. Malgrat que el verb pudir s'escriu amb "d" intervocàlica, esta es transforma en -t quan està en posició final després de vocal tònica; és el mateix que ocorre amb els mots poder i pot, i moltes altres paraules del tipus neboda, però nebot; pecador, però pecat; sembrador però sembrat; etc; observeu que és un fet paral·lel al que ocorre amb la p i la b, en mots com ara lloba, però llop; cabre, però, cap; rebre, però rep:.., o amb la g i la c; aniga, però amic; groga però groc...; l'opció *pudix és del tot incorrecta, atès que el verb pudir s'ajusta al model pur (no incoatiu) de la tercera conjugació.
Exemple: li put l'alé.

Participi

1. Recordeu que el participi del verb imprimir és imprés (o imprès), impresa, impresos, impreses; la forma *imprimit no és normativa.
Exemple: ja heu imprés amb tota l'atenció que calia els fulls del comunicat?

2. Noteu que el verb detindre és un derivat de tindre, i si el participi del verb model és tingut, el del verb detindre serà detingut; observeu que el mateix règim tenen la resta de verbs derivats de tindre: cartindre, contindre, entretindre, mantindre, menystindre, obtindre, retindre, sostindre, tndre i viltindre, els participis dels quals són, respectivament, cartingut, contingut, entretingut, mantingut, menystingut, obtingut, retingut, sostingut, tingut i viltingut.

Exemple: Quan l'han detingut li han torçut el braç


El gerundi


El gerundi és una forma no personal del verb que expressa una acció en
desenvolupament. En les oracions compostes el gerundi expressa una acció anterior,
simultània o immediatament posterior a la del verb principal.
Van tornar a casa havent dinat.

haver-hi impersonal

No pot anar en plural, com molt sovint se sol fer (*n'hi han).
Exemple: Diuen els gallecs que, de bruixes, haver-ne, n'hi ha.


Fer olor, tenir por, tenir gust: perífrasis que demanen la preposició de.


Fa olor de fregit (no pas fa olor a fregit).
Tinc por de la foscor (no pas tinc por a la foscor).
Aquest xiclet té gust de maduixa (no pas aquest xiclet té gust a maduixa).

dissabte, 22 d’abril del 2017

NOVEMBRE 2016

és correcte tal i com?

Resposta

     
Per dir que les coses són d'una manera determinada, fem servir la construcció tal com, i no tal i com. Per exemple: La festa va anar tal com et vaig dir o Ho faré tal com dius.

Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així, tant podem dir La festa va anar com et vaig dir com La festa va anar tal com et vaig dir

És correcte portar + gerundi? 

perífrasis de gerundi 

Resposta

La perífrasi portar + gerundi no és correcta. Per indicar que una acció o un estat s'allarguen en el temps, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple, no és correcte:
Portem tres dies donant-hi voltes.
L'esplai porta anys lluitant per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, porte una hora esperant el tren.
En canvi, caldria dir:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.

Estic desesperada, fa una hora que espere el tren

preposició + què / qui, el qual / la qual / els quals / les quals       

En les oracions de relatiu amb antecedent, darrere de preposició, s'escriuen els pronoms relatius següents: qui (referit a persones), què (referit a coses
cal evitar l'ús de l'estructura preposició + article + que (o què) o qui. Així doncs, en comptes de dir:
Els arguments en els que (o en els quèes basa no s'aguanten per enlloc

posar en relleu


Fer ressortir. Va posar en relleu els mèrits de totes aquelles persones.

recórrer


[quant a la flexió, com córrer]

v. intr. [LC] Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
v. intr. [LC] Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic.
v. intr. [LC] [DR] [AD] Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. Recórrer contra una sentència. Sempre hi ha la possibilitat de recórrer.
recórrer contra la sentència  Verb intransitiu

immiscir-se v pron

v. intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat. La Unió Europea s'absté d'immiscir-se en els afers interns de qualsevol país.
1 inmiscuirse.

                      

És correcte dels demés?  el demès?

Resposta

la resta  
el restant  
els altres       
les altres coses  
L'expressió el demés no és correcta . Segons el context, es poden fer servir construccions com ara la resta, el restant, les altres coses, entre altres. Per exemple:
Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu

És correcte d'haver-ho sabut?           

preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional 

infinitiu condicional 

Resposta

si ho hagués sabut 
Tot i que és molt habitual en llenguatge oral utilitzar la construcció de + infinitiu amb valor condicional, aquest ús no és correcte. Cal utilitzar la conjunció si (o altres fórmules com ara en cas que) i conjugar el verb. Així doncs, no s'ha de dir:

D'haver sabut que et posaries així, no t'ho hauria comentat.
De no presentar-se tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat
.

En canvi, es pot dir, respectivament:

Si hagués sabut que et posaries així / Si arribo a saber que et posaries així, no t'ho hauria comentat.
En cas que no es presenti tota la documentació en el termini fixat
/ Si no es presenta tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat

a començament de o a començaments de? 

a principi de o a principis de? 

a final de o a finals de? 

Resposta

a començament de i a començaments de 
a principi de i a principis de 
a final de i a finals de 
Per indicar que som a l'inici o al final d'un període de temps, podem utilitzar les construccions següents tant en singular com en plural:

a començament d'any o a començaments d'any
a principi d'any o a principis d'any
a final d'any o a finals d'any
Cal tenir en compte, però, que quan hi afegim l'article, no admeten el plural:
al començament de l'any (i no pas als començaments de l'any)
al principi d'any (i no pas als principis d'any)
al final de (i no pas als finals d'any)

telefonar

v. intr. [LC] [TC] Establir comunicació telefònica amb algú o amb algun indret. He telefonat al meu germà

ajudar

1 v tr (a aconseguir quelcom) ayudar; coadyuvar.
2 ayudar; auxiliar; socorrer. Ajudar una persona, ayudar a una persona.

Confusions freqüents en alguns quantitatius.

D'ací a uns quants dies 


Els quantitatius "uns quants" "unes quanes" no es poden substituir pels indefinits "uns" "unes" tots sols, ja que estos últims no tenen valor quantitatiu.
uns quants unos; algunos; varios. Espera't unes quantes setmanes, espérate unas semanas.

no indefinits: uns unes no valor quantitatiu
totes les vegades que puga ja que quantes vegades puga Incorrecta. tant com

Com que


indica relació causal atés que, ja que, per tal com, perquè... indica relació causal

varis o diversos? 

vàries o diverses? 


Resposta

varis, vàries ('divers, diferent, variat')
 

diversos, diverses ('alguns, un cert nombre de') 
L'adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d'un nom. Per exemple:
Ho resolien amb remeis varis.
El vestit és de tonalitats vàries.
Aquest significat també pot ser expressat amb l'adjectiu divers, diversa (Ho resolien amb remeis diversos). A més d'aquest significat, però, divers també pot voler dir 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom. Per exemple:
Hi ha diverses coses que vull dir-te. (o algunes coses, o unes quantes coses)
A l'aparador hi ha diversos objectes. (o alguns objectes, o uns quants objectes)
És incorrecte fer servir l'adjectiu vari, vària amb aquest últim significat, és a dir, com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).  

mateix com a pronom és correcte?

No. S'ha d'usar un pronom demostratiu

pronoms febles


intimar-hi amb la gent, allunyar-me'n   de la gent

canvi preposicions - pronoms relatius en oracions adjectives


a/de preposicions davant d'infinitu
pronoms relatius en les oracions subordinades adjectives: en què, en la qual...


verbs

participi de romandre- romàs, com atendre atés
inclusivament  sobre la forma femenina el -ment


L'ARTICLE DAVANT D'INFINITIU
somriure substantiu el somriure s'ha lexicalitzat com a nom

GÈNERE
una megatona- unes megatones
el marge

propi o mateix? 

Resposta

Sovint s'utilitza de manera incorrecta l'adjectiu propi (o pròpia, propis, pròpies) davant d'un substantiu per emfatitzar la identitat d'aquest substantiu. No s'ha de fer servir, per exemple, en frases com La pròpia professora va revisar els exàmens, Els propis afectats van presentar una queixa o El propi alcalde va oferir una roda de premsa
Així, en aquests contextos, cal substituir l'adjectiu propi per l'adjectiu mateix (o mateixa, mateixos, mateixes): 
La mateixa professora (o la professora mateixa) va revisar els exàmens.
Els mateixos afectats (o els afectats mateixos) van presentar una queixa.
El mateix alcalde (o l'alcalde mateix) va oferir una roda de premsa
En canvi, és adequat utilitzar propi quan indica possessió:
És com si fos la seva pròpia filla.
Es va vendre la pròpia empresa.
Té els seus propis proveïdors.

PRONOMS
s'hi interessara-interessar-se per

tornar-nos-n'hi  tornar-se'n a casa
  El verb tornar, quan adopta la forma pronominal i s'uneix al pronom en, significa 'partir d'un lloc per anar al lloc de procedència'

concordança del verb haver-hi 

hi han o hi ha? 

Resposta

hi ha

 
El verb impersonal haver-hi, malgrat que en la llengua col·loquial apareix sovint en plural quan les paraules que el segueixen també van en plural (per exemple, hi han gelats), es conjuga únicament en tercera persona del singular (hi ha, hi havia, hi haurà, etc.). Per exemple:
Hi ha moltes opcions. (i no hi han)
A l'entrada hi havia uns homes que t'esperaven.
(i no hi havien)
Hi deu haver aficionats que no han pogut entrar. (i no hi deuen haver)
VERBS NO prescindir del pronom hi en haver.
Si no haguera vingut la metgessa a casa, hi hauria hagut molts problemes
                                                                NO s'ha de dir: hauria hagut
                                                                                         hi haurien hagut

PREPOSICIONS

de bord i no de a bord
va anar a pic            anar a pic: enfonsar-se una embarcació no porta "en" perquè és locució verbal

ADVERBI
a penes
VERB
Estirar la corda i no mai de la corda ja que és verb transitiu

CONDICIONAL
si no canvia i no s'ha de dir de no canviar


PREPOSICIÓ
fins a/fins
PRONOM
no n'he pogut treballar més

VERB-GERUNDI
Amb entrenar-te dos mesos Incorrecte
entrenant-te dos mesos---gerundi condicional correcte


VERB
Refondre- refongueren

GÈNERE
Limítrofes-limítrofa


CANVI I CAIGUDA PREPOSICIÓ
Abans que

PRONOMS FEBLES
Deixeu-me-la-hi

GÈNERE
Fruitera i espremedora

Agrint el caràcter- llueix

recordar que no han d'asseure's VERB asseure's

noms de colors (verd clar, gris perla, etc.) 

Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s'utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla
jaquetes taronja- pantalons blau clar  COLOR
substantiu masculí o feméni plural  la concordança de color es fa en masc singular


VERB
segur que vosaltres no veieu tantes pel·lis com en veiem nosaltres
Presente indicatiu en oracions de probabilitat
Veieu o vegeu.

VERB hi ha que té por/ hi ha qui té por de perdre/ n'hi ha qui


PÉRÍFRASIS VERBALS
acabar amb, la interpretació de l'himne (finalitza) però no posar fi, cessar, extingir
per això "fer que acaben els problemes de violència"
sempre que el veïnat col·labore (amb verb indicatiu)


Menys mal Incorrecte. s'ha de dir: sort que, encara gràcies,
davant infirnitiu a/de no tenim molt a fer i no que dir


arran del seu comportament---des de la base
amb escreix--- con creces

Com que tinc un poc de dolor  No "algun" en valor "un poc
per a un altre dia ---altre/un altre


tan aviat com puc--- tan prompte- al més prompte

amb article i sense article els dies de la setmana

els noms dels dies de la setmana si indiquen freqüència o reptetició, en singular o plural. El dilluns és el pitjor dia de la setmana. Tanquem els dilluns a migdia (cada dilluns)
els operaris doblen torns el dilluns però el pròxim dilluns no el doblaran


sense article quan fan referència al dia al·ludit immediatament  anterior o posterior respecte al moment en què s'enuncia He d'anar al metge dimecres de matí


d'esquena

de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena
No te'n preocupes ell té bona esquena--- en castellà buenas espaldas, espaldas anchas.