Esports d'aventura. Noms

Esport d'aventura
Activitat esportiva de risc i no competitiva practicada en un entorn natural que exigeix, generalment, un cert esforç físic.

Ràfting
Pràctica esportiva consistent a baixar per aigües braves amb una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
Aigües braves
Modalitat de piragüisme practicada en rius d'aigües turbulentes de graus III, IV i V amb una piragua de banyera petita i sense timó, que es domina amb moviments del cos i recolzaments de la pala damunt l'aigua.

                      

Parapent- Ala de pendent

Planador constituït per una vela corba rectangular, sense armadura, i un arnès que en penja per al pilot, que s'enlaira llançant-se des d'un lloc elevat.                                                                                                                                                                          

Ala delta
Planador constituït per una vela triangular estesa sobre una armadura tubular metàl·lica i per un arnès i un trapezi que en pengen per al pilot, que s'enlaira llançant-se des d'un lloc elevat.

Barranquisme
Pràctica esportiva consistent a seguir el curs d'un riu o un torrent a través d'un barranc, combinant la natació, l'escalada i l'espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta
Caiac de surf
Caiac monoplaça d'uns 6 m de llargada, molt estret i de buc descobert.

Paracaigudisme
Esport aeri practicat amb un paracaigudes, consistent a llançar-se des d'un avió, evolucionar en l'aire en caiguda lliure fins a obrir el paracaigudes i acabar de manera controlada el descens

Salt de pont
Pràctica esportiva consistent a llançar-se des d'un pont subjectat per un arnès a una corda lleugerament elàstica, que deixa el saltador suspès en l'aire. 
Desestimada: pònting

Tresc
Expedició excursionista consistent en un viatge organitzat, sovint amb guia, a regions exòtiques i de difícil accés.

Nota: El tresc es diferencia de la travessa perquè té un component turístic i d'exotisme. Així, es parla d'una "travessa pels Alps" o d'una "travessa per la Garrotxa", però d'un "tresc pels Andes" o d'un "tresc pel desert".

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'aventura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/28/>

Feliç dia

La vida és un joc

La vida es un joc de Barbara Sales Alos

Proverbis

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Definició
Es diu per recomanar que cadascú faça les coses que puga fer ell mateix, abans que encarregar-les a un altre.

»Si no hi pensa dormir, ningú no et prepara el llit amb l’amor amb què te’l prepares tu. Ningú no deixa la gira a la mida que tu prefereixes, ningú no s’assegura que els trossos del llençol de dalt i de la manta que queden sota el matalàs siguin prou llargs perquè, amb els tombs i més tombs que fas al llarg de la nit, no saltin i et quedis amb els peus a l’aire. Però que no siguin capaços ni de posar primer un llençol i després l’altre… És com si ho fessin a posta. Hi ha un refrany que sembla fet exprés per la situació: «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit».

Quim Monzó, «A l’hotel», dins Esplendor i glòria de la Internacional Papanates(Barcelona: Quaderns Crema, 2010), pàg. 104

Feliç dia

Qui no vulga pols que no vaja a l'era

Definició

Es diu per prevenir i avisar que, si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se’ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi.
loc. orac. S'usa per a indicar que per a alliberar-se de desgràcies cal evitar posar-se en el perill de sofrir-les.

«L’origen d’aquesta frase és una de les feines derivades de la sembra. L’era servia per batre les meses i aquesta labor produïa una gran polseguera, per la qual cosa es recomanava a qui no tenia una feina concreta que no hi anés.» —Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999)

Qui dia passa, any empeny

Definició

Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.

Segons el diccionari Alcover/Moll, aquest refrany pot tenir un significat prou diferent: «Vol dir que resolent les dificultats de cada dia arriben a resoldre’s les de tot l’any». Quedeu-vos amb l’explicació que us faci més peça!

Llops amb llops no es mosseguen

Significat

 Els poderosos es respecten, eviten de barallar-se, i si els convé s’ajuden.

La pedra fora de la mà no sap on va

Qui llança pedres o algun projectil no pot estar segur si farà mal o no.

Qui té el llogat no seu quan vol
Una magnífica mostra d’escatologia i metonímia ben visuals: fem servir el cul per seure i si el tenim llogat, no podem seure quan volem, sinó que hem de demanar permís a qui li hem llogat el nostre cul.

I la metonímia també serveix per explicar la relació entre llogar el cul i tenir la voluntat sotmesa a algú que pot decidir per nosaltres (i contra nosaltres), amb sentit de dependència.

Bon vent i barca nova

loc. interj. S'usa com a comiat que s'adreça a algú o a alguna cosa que no ens sap mal que se'n vaja o que desaparega

Dius que la Renfe ja no gestionarà els trens de rodalia? Doncs bon vent i barca nova!

El fracàs no s'improvisa

Vos aclariré que la frase s'usa per a referir-se que el resultat del que s'ha fet ha estat negatiu, advers però no cregues que de manera sobtadda, d'improvís, inesperadament, de la nit al dia sinó que un autor ha causat el mal, ha sigut l'artífex, caldrà buscar la motivació de segur que ha seguit un procés,
Volem remarcar amb relació als usos:
Tots dos s'han proposat posar llum a les raons per les quals trontolla el projecte europeu, perquè, tal com subratlla, “com l'èxit, el fracàs no s'improvisa”.