Una posta de sol de camí cap a casa
POEMA que inclou una bona lliçó:
Amb cada mossegada de la vida perdre un paradís i guanyar-ne un altre" Alguna cosa se'n perd i se'n guanyen d'altres...
És clar que no podem negar-nos l'esperança però l'altre dia ja una persona m'ho deia i jo també li ho deia "l'esperança fa de mal gestionar, no podem posar comportes, però és un mal negoci l'esperança perquè com deia Nietzche "no ens podem permetre l'esperança, és un turment per l'home", efectivament, esperança, esperar,esperem perquè érem amics, no ho podem dissociar del sentiment d'amistat, però no ens ajuda gens a sortir-nos-en, açò no consola, no gens, però.. m'ho han dit moltes vegades, i ho he d'acceptar "amb el temps es valorarà s'ha viscut el que s'ha viscut, i restarà com si fos un tresor, no podem fer absoluament res més, allò ja no hi és i probablement ja no hi serà mai més,
Una salutació carinyosa...Tanquem la temporada
Feliç dia