Juny 2009

JUNY 2009

CORRELACIÓ VERBAL Oració condicional connector si
plusquamperfet --------------- condicional
                                             
Un dels usos que té el condicional perfet és expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable. Apareix en les oracions condicionals i en les oracions concessives (aquelles que indiquen una oposició respecte del que es diu a l'oració principal). Hi ha d'anar sempre en l'oració principal (o segona part) d'aquestes oracions. Per exemple:
Si haguéreu vingut a la festa, t'haurien (o t'hagueren) convidat a una beguda. (condicional)
Només que haguera vingut a l'acte, ja hauria (o haguera) estat content. (condicional)
Encara que hagueres vingut, no hauríem (o haguérem) pogut estar per tu. (concessiva)
Ni que l'hagueren obligat, mai no ho hauria (o haguera) fet. (concessiva)
En aquesta mena d'oracions l'ús del plusquamperfet de subjuntiu en comptes del condicional perfet no és correcte. Així doncs, no s'ha de dir:
Si hagueres vingut a la festa, t'hagueren convidat a una beguda.

INFINITIU Destacar que... recorda que ... A destacar...
no és correcte fer servir l'infinitiu directament, sense cap altre verb davant, per introduir una frase o per afegir una darrera idea a les que ja s'havien expressat. Cal anteposar-hi un altre verb, en forma personal o impersonal, segons el context. Així doncs, no és correcte dir:
Respecte d'aquesta qüestió ja debatuda, recordar només que és imprescindible portar un bon equipament
sinó que s'ha de dir:
Respecte d'aquesta qüestió ja debatuda, cal recordar / vull recordar / hem de recordar / recordem només que és imprescindible portar un bon equipament.
També és impropi del català anteposar a un infinitiu la preposició a en alguns verbs, com ara destacar o remarcar per introduir una frase. Per exemple, no és correcte dir:
A destacar el bon paper que avui han fet els jugadors més joves
sinó que s'ha de dir:
Cal destacar / Convé destacar / Volem destacar / És important destacar el bon paper que avui han fet els jugadors més joves.

DONAR O FER

	Cal dir...
Els caragols em donen fàstic.	Els caragols em fan fàstic.
Li dona ràbia oblidar-se de les coses.	Li fa ràbia oblidar-se de les coses.
Sempre em dona molta vergonya que em caiguin les coses davant d'ell.	Sempre em fa molta vergonya que em caiguin les coses davant d'ell.
Van donar un salt enrere.	Van fer un salt enrere.
Va donar un pas endavant.	Va fer un pas endavant.
Es van donar una abraçada.	Es van fer una abraçada.
Ahir van donar aquella pel·lícula tan bona.	Ahir van fer aquella pel·lícula tan bona.
Dona goig aquesta coca de Sant Joan!	Fa goig aquesta coca de Sant Joan!
M'ha donat molta pena com ha acabat aquest gat.	M'ha fet molta pena com ha acabat aquest gat.

Hi ha expressions que es poden utilitzar tant amb el verb donar com amb el verb fer sense que hi hagi cap diferència de significat. Per exemple:

donar i fer escac al rei: 'l'adversari en una partida d'escacs, posar una peça en una casella des d'on pot matar el rei en una sola jugada'
donar i fer gelosia: 'enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres'
donar i fer ombra: 'enfosquir els mèrits, la fama, etc., d'algú, amb els propis'
donar i fer mostra o mostres: 'mostrar, ostentar'

*això dóna que pensar s'ha de dir això fa pensar

altres exemple: el genoll em fa molèsties;

PARTICIPIS

Proveir: proveït-proveïda

acomplert i acomplit 

Els verbs acomplir, complir, establir, oferir, omplir, preestablir, reblir, restablir, sofrir i suplir admeten doble forma de participi:

acomplert, acomplerta, acomplerts, acomplertes
acomplit, acomplida, acomplits, acomplides

complert, complerta, complerts, complertes
complit, complida, complits, complides

establert, establerta, establerts, establertes
establit, establida, establits, establides
ofert, oferta, oferts, ofertes
oferit, oferida, oferits, oferides

omplert, omplerta, omplerts, omplertes
omplit, omplida, omplits, omplides

preestablert, preestablerta, preestablerts, preestablertes
preestablit, preestablida, preestablits, preestablides
reblert, reblerta, reblerts, reblertes
reblit, reblida, reblits, reblides

restablert, restablerta, restablerts, restablertes
restablit, restablida, restablits, restablides
sofert, soferta, soferts, sofertes
sofrit, sofrida, sofrits, sofrides
suplert, suplerta, suplerts, suplertes
suplit, suplida, suplits, suplides

VERBS TRANSITIUS
impressionar
1 1 v. tr. [LC] Produir una impressió en l'ànim (d'algú). La vista d'aquella desgràcia el va impressionar fortament. No res l'impressiona. Em va impressionar favorablement.
1 2 intr. pron. [LC] Em vaig impressionar molt davant d'aquella desgràcia.

VERB PRETENDRE
conjugació

VERB CONDUIR

VERB COMETRE

VERB CONTRADIR

VERB PODER

PERIFRASIS GERUNDI portar vivint

IMPERATIU. negatiu