El conte de la lletera

Qui no es fa il·lusions? Qui no construeix castells en l'aire? Tots, des del superb Pire fins a la Lletera; tots, el mateix els savis que els bojos. Somiem desperts, i no hi ha res més agradable; afalagadores fantasies s'apoderen de la nostra ànima; tots els béns del món són nostres llavors: riqueses, honors. Quan estic a soles, sóc tan valent que desafiaria al més brau, i destronaria al Sultà de Pèrsia. Trieu-me rei; el meu poble m'adora; plouen corones sobre els meus polses. Però, potser, qualsevol accident em torna a la realitat, i sóc un pobre Joan el mateix que abans

Feliç dia